La causa contra els CDR es desinfla

La posada en llibertat de cinc dels set empresonats qüestiona l'acusació de terrorisme

¿Com és possible que en menys d'una setmana cinc dels set acusats de formar part d'una perillosa organització terrorista nascuda en el si dels CDR hagin quedat en llibertat amb fiances gairebé simbòliques després d'estar tres mesos en presó provisional? Una lectura atenta de les interlocutòries de divendres de la setmana passada per als casos de Xavier Buigas, Guillem Xavier Duch i Eduard Garzón, com de les d'ahir per als casos de Ferran Jolis i Alexis Codina, demostra que la causa per terrorisme contra aquests activistes s'està desinflant per moments.

La secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional, encarregada de respondre als recursos contra les decisions del jutge que porta el cas, posa en dubte dos dels pilars de l'acusació per justificar la posada en llibertat d'Alexis Codina, a qui s'acusava de tenir a casa un laboratori d'explosius. En primer lloc, que formin una organització terrorista. El tribunal diu que, a diferència del que passava per exemple amb ETA, "sense l'existència prèvia d'una organització delictiva de caràcter terrorista així declarada judicialment de referència, no es pot emetre un judici definitiu suficientment fonamentat sobre la naturalesa o no terrorista dels fets, ni de l'existència d'una organització que s'hauria constituït ex novo". I, en segon lloc, el tribunal subratlla que, tot i que el detingut tenia "substàncies precursores", aquestes "no són en si mateixes explosius" i, per tant, la seva situació no és diferent de la de la resta dels CDR que han estat alliberats. Seguint aquest raonament, seria esperable que els dos activistes que queden empresonats surtin també aviat en llibertat.

Cal destacar, però, que el canvi de rumb en aquest cas va començar en la mateixa Fiscalia, que fins fa molt poc havia estat inflexible en la demanda de presó provisional per als set detinguts en l'operació Judes. Va ser la Fiscalia, en un primer moment, la que va acceptar la llibertat sota fiança dels detinguts que no havien tingut cap relació amb els explosius. Es tracta d'un canvi sorprenent tenint en compte que, entre els alliberats la setmana passada, hi havia el que consideraven el cervell del grup, Xavier Buigas.

Per tant, si no hi ha prou proves per mantenir en presó provisional ni el cervell del grup ni ara un dels que suposadament manipulaven explosius, en què queda tota l'operació policial? Tot apunta, doncs, que es va inflar el cas dels CDR –que no és descartable, d'altra banda, que preparessin alguna acció, però mai contra persones– per criminalitzar tot el moviment independentista vinculant-lo al terrorisme etarra. Amb aquest objectiu es van filtrar en mitjans afins versions policials interessades i es va crear una clara situació d'indefensió dels acusats.

Ara, tres mesos després, i en plenes negociacions per a la investidura, la Fiscalia ha tret el peu de l'accelerador i la sala penal de l'Audiència Nacional, que ja va obligar a refer les interlocutòries de presó al principi del cas, ha dictaminat que no hi ha proves per mantenir almenys cinc dels set acusats en presó provisional. Un altre descrèdit de la justícia espanyola.

  • Etiquetes