No ens relaxem que això no s'ha acabat

El confinament perimetral del Segrià és un avís per als ciutadans, però també per a les administracions 

¿És possible que en el cas del confinament perimetral del Segrià s'hagi actuat tard? S'ho preguntava aquest dilluns Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries de l'Estat, que lamentava que s'hagi pres la decisió quan ja hi havia problemes d'ocupació de llits covid a l'Arnau de Vilanova, l'hospital de referència de la regió sanitària. 

Per l'experiència que tenim d'aquesta pandèmia sabem que és difícil prendre decisions i que sempre són discutides pels uns o pels altres. Hi té a veure el desconeixement que hi ha sobre molts aspectes de l'evolució del virus i també les greus implicacions socials i econòmiques de qualsevol decisió. Va passar al principi i està passant ara també en molts països on no s'aconsegueix doblegar la corba o apareixen rebrots inesperats que resulten difícils de controlar.

Aquest confinament del Segrià, però, és un avís seriós que ens interpel·la a tots. Als ciutadans, per descomptat, perquè és evident que hi ha un sector que ja ha passat pantalla, s'ha relaxat en excés i no manté les mínimes mesures de control, com la distància, la higiene de mans i la mascareta. Però també per als polítics i les administracions. Ara ja sabem què pot passar i s'espera que tinguin preparats els plans de contingència –és a dir, els materials, personal i equipaments necessaris– per fer front a qualsevol rebrot que hi pugui haver, i també uns protocols clars d'actuació quan la corba de contagis comenci a donar indicis que està augmentant massa. 

No està del tot clar que això hagi estat així en el cas de Lleida. El confinament es va anunciar de manera precipitada dissabte al matí, quan un bon gruix de ciutadans havien sortit de la ciutat per anar a la platja o a les segones residències; dilluns es feien crides perquè hi anés més personal sanitari per donar suport als professionals locals en previsió de desbordament, i fins i tot es parlava de contractar professionals que acaben d'obtenir el títol. Més enllà de tancar carreteres, les mesures de control i contenció no són per ara gaire estrictes i aquest dilluns ja s'apuntava que podrien endurir-se. Ja hi ha 14 brots –fa una setmana eren 7– i en bona part es concentren en explotacions agrícoles, on hi ha molta mobilitat de temporers, que s'ha demostrat que són més difícils de controlar. Més enllà de la denúncia de les condicions en què estan i la indignació perquè haguessin pogut arribar a la zona sense contracte quan hi havia el confinament estricte, què es va fer i s'està fent per donar solució a aquest problema? Coses com, per exemple, assegurar-los que tindran lloc on dormir i menjar, i encara més si s'han de confinar. 

Tot plegat provoca moltes preguntes, i una altra és, per exemple, quin científic està coordinant el desconfinament i la vigilància dels rebrots a la Generalitat. Hi ha molts epidemiòlegs i científics de prestigi que des dels hospitals o centres estan parlant, però des de la previsible dimissió al juny de Joan Guix no hi ha un responsable de coordinar les accions en salut pública del departament . Dilluns s'afirmava des de Salut que l'augment de casos que s'ha produït a Barcelona no és comprable a la situació de Lleida. Ens hem de preocupar?