L’EDITORIAL

L’inici de curs escolar més difícil i alhora més il·lusionant

Mai havíem parlat tant de l’escola. Mai l’inici de curs havia concentrat tant els focus mediàtics i l’atenció ciutadana. Com expliquen un grup de mestres a l’ARA, la primera setmana ha sigut molt intensa, marcada per la il·lusió dels nens i nenes, pel trasbals organitzatiu als centres i per la relació més complicada amb les famílies. El covid ho ha trastocat tot. I el primer que es constata és que els mestres han agafat el lideratge de les escoles i instituts adaptant a cada realitat particular els protocols generals pactats entre les conselleries d’Educació i Salut. D’entrada, el nombre de contagis, i per tant de grups tancats, ha sigut baix. Però no es poden llançar les campanes al vol. Caldrà esperar més temps per veure l’evolució. En tot cas, a dins les aules, als menjadors i als patis, en general s’està aconseguint seguir les mesures bàsiques d’higiene i seguretat sanitària. Ara falta que al carrer i a les llars també prevalgui la prudència i la responsabilitat.

Ara mateix, segurament els centres educatius són els llocs on hi ha més control sanitari, que es podrà relaxar en funció de com evolucioni la pandèmia. En tot cas, és bo que aquests primers dies s’hagi imposat el sentit comú i la tranquil·litat. És bo que la por vagi quedant en un segon terme i que la normalitat i la passió educativa recuperin el protagonisme. L’energia dels infants i joves és el millor estímul perquè el col·lectiu dels docents pugui centrar-se, malgrat tot, en la seva feina essencial: educar, ensenyar, acompanyar els nois i noies en el seu creixement i en la seva formació diària. Tant de bo aquest curs no quedi interromput i mestres i alumnes puguin aprofitar-lo al màxim. I tant de bo l’experiència serveixi, també, per incorporar nous aprenentatges, i no només en els camps obvis de la higiene o de l’educació online, sinó també en la necessitat de donar més autonomia als centres. Quan dones més llibertat normalment obtens més responsabilitat i més implicació.

De fet, en aquesta complicada represa s’han notat molt les ganes de posar-s’hi dels mestres, de girar full a un final del curs passat estrany i decebedor, crític. Tots n’hem après: mestres, famílies i administració. I la principal lliçó és que, davant situacions inèdites com la que estem vivint, no hi ha fórmules màgiques i sí que hi ha d’haver molt diàleg, molta flexibilitat, molta implicació, molta feina. L’escola és cosa de tots i és més fàcil millorar-la quan es posa l’infant i l’adolescent al centre, com a prioritat. Però no per hiperprotegir-lo, sinó per estimular-lo, per donar-li les oportunitats que a vegades no té al nucli familiar, per fer-lo conscient de la diversitat, perquè aprengui en el sentit més ampli del verb.