En defensa del Parlament

BarcelonaA poc a poc, les expectatives que es van crear amb l'arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol pel que fa al tractament de la qüestió catalana es van difuminant enmig de la campanya electoral. El govern espanyol va impugnar aquest divendres davant del Constitucional dues resolucions aprovades al Parlament el dia 25 de juliol, una en defensa del dret a l'autodeterminació i una que reprovava el rei Felip VI. A més, va demanar a l'alt tribunal que, mitjançant un incident d'execució, ho notifiqui personalment al president de la cambra, Roger Torrent, i a la resta de membres de la mesa perquè no es tornin a aprovar textos similars. Es tracta d'un primer pas que, si el TC l'accepta, podria acabar, en última instància, amb la inhabilitació de Torrent.

Es dona la circumstància, a més, que el PSC no va demanar durant aquell ple que es reconsiderés la votació d'aquelles esmenes, com sí que va fer Ciutadans, cosa que demostra que no hi van donar més importància. La majoria independentista ja sap que quan s'aproven aquest tipus de resolucions, que no tenen valor normatiu sinó que són posicionaments polítics, automàticament són declarades inconstitucionals pel TC. Però el que no és acceptable és que es pretengui convertir la mesa del Parlament en una espècie de mini-TC preventiu que hagi de decidir sobre la constitucionalitat d'un text abans que sigui votat. És evident que el que es busca és laminar la capacitat del Parlament per fer debats i votar posicionaments crítics amb el règim del 78. Es vol, en definitiva, rebaixar el paper la cambra catalana, restringir la llibertat d'expressió dels seus membres i, com a conseqüència, expulsar del debat polític tota mostra de dissidència.

Una democràcia plena i consolidada, com cada dia repeteixen que és Espanya els portaveus del PSOE, el PP i Cs, hauria de ser capaç de suportar la crítica dins mateix de les seves institucions, com a mostra de maduresa i de gestió de la pluralitat interna. Però lamentablement no és així. A Madrid haurien de ser conscients que les amenaces als representants públics no faran desaparèixer ni l'independentisme ni el republicanisme, al contrari, hi trobaran més arguments i raons.

Tot apunta que aquesta ofensiva judicial del PSOE, igual que la insistència amb el 155, té un objectiu bàsicament electoral. Però Sánchez hauria de saber que està cometent els mateixos errors que Mariano Rajoy. Mai serà prou antiindependentista per a la dreta espanyola, i imitant-la el que fa és reforçar la seva hegemonia de discurs. Si Espanya vol mà dura amb Catalunya, el PP, Cs o Vox sempre seran millors opcions.

Dit això, l'independentisme no hauria de caure en aquesta trampa i hauria d'actuar amb intel·ligència estratègica. Seria un error sacrificar els membres de la mesa en una batalla que a l'opinió pública ja està guanyada. Perquè del que es tracta no és d'independència sí o independència no, sinó de si un Parlament democràticament elegit pot discutir sobre tot el que consideri d'interès públic, sigui la guerra de Síria, la crisi climàtica o, per descomptat, el paper de la monarquia espanyola.