Aixecar la mirada

El país necessita altura de mires i abandonar el tacticisme per aixecar el vol

Aquesta Diada té un punt de tensa espera, i fins i tot d'angoixa, davant la imminent sentència sobre l'1-O que marcarà un abans i un després en la història de Catalunya i Espanya. Precisament, per això, després de dos anys de desconcert, divisió i intercanvi de retrets, és urgent com a país recuperar el pols: aixecar la mirada i ser capaços de superar l'hipertacticisme i el curtterminisme extrem que s'han imposat després dels fets de l'octubre del 2017.

Aquesta ha de ser la primera exigència dels centenars de milers de ciutadans que aquest dimecres, un cop més, es manifestaran a favor dels drets nacionals de Catalunya. Tradicionalment, la Diada ha sigut una expressió de cara enfora, per mostrar al món la força de la reivindicació catalana i deixar clar que és un moviment sòlid que no es diluirà a causa de la repressió. I ha de continuar sent així. Però a les portes de la sentència també és necessari llançar un missatge a la nostra classe política: prou de baralles estèrils i de càlculs partidistes, prou de vendre fum, prou d'amenaces i acusacions entre suposats socis, prou de dibuixar conspiracions a tort i a dret, prou de buscar botiflers sota les pedres. Cal que els nostres dirigents siguin prou valents per posar sobre la taula un diagnòstic honest i realista de quina és la situació, de quina és la correlació de forces, de quins són els errors que es van cometre i que no es poden tornar a repetir.

I a partir d'aquest diagnòstic compartit ser capaços de traçar un horitzó a llarg termini que permeti al país tornar-se a posar en marxa i aprofitar tots els seus potencials, que afortunadament són molts. El lideratge d'aquest procés de redreçament ha de partir de les institucions, des de la Generalitat fins a l'ajuntament més petit. Des del president fins a l'últim regidor.

Cal abandonar d'una vegada el clima de desconfiança que s'ha instal·lat entre les diferents forces polítiques i ser capaços de teixir nous consensos, d'alinear sota un mateix projecte aquest 80% de la població que està en contra de la repressió i aspira a poder decidir el seu futur en llibertat. El país ha de ser capaç de combinar el pols polític contra l'Estat amb el funcionament normal de les institucions i la planificació estratègica a llarg termini de sectors com l'economia o l'educació.

No es pot caure en el derrotisme ni en la desesperança, ni tampoc en la set de venjança ni en l'aïllament. La millor resposta que podem donar és continuar sent una societat emprenedora, oberta al món, optimista, que cuida la seva gent alhora que lluita i es mobilitza pels seus drets civils i polítics.

No hi ha fórmules màgiques per aconseguir-ho, però sens dubte hi ha canvis d'actitud que hi ajudarien. Els ciutadans han de sortir aquest dimecres al carrer amb el cap ben alt, sabent que aquesta serà una lluita molt difícil, on només la persistència i la mirada llarga permetran que en el futur obtinguin la recompensa d'haver pogut construir un país millor. I si els ciutadans, que mai han deixat de respondre en els moments clau, són capaços d'entendre-ho, amb més motiu ho haurien de fer els nostres polítics.