23/12/2018

El dilema de Ciutadans a Andalusia

2 min
Inés Arrimadas treu una bandera espanyola durant la seva intervenció al debat de política general

BarcelonaNo seria exagerat dir que, tal com vam advertir l'endemà mateix de les eleccions andaluses, Ciutadans es juga el seu futur en aquesta comunitat autònoma. El dilema que afronta és endimoniat: després d'arribar a un principi d'acord programàtic amb el PP, ha de decidir si accepta els vots de Vox (i alguna de les seves condicions) per fer fora el PSOE, o si manté la línia vermella de no negociar amb l'extrema dreta encara que sigui al preu de forçar una repetició electoral.

És evident que des del punt de vista estrictament electoral, el partit de Rivera hi perdrà faci el que faci, ja que hi ha una part del seu electorat, encara que no ho vulgui admetre, fronterer amb Vox i que sospira per un tripartit de dretes que foragiti l'esquerra, i en concret Susana Díaz, del poder a Andalusia. Però, assumint que tot tindrà un cost, Albert Rivera hauria de meditar molt bé quina decisió pren. De moment està intentant, sense èxit, que el PP no parli amb Vox i que el PSOE s'abstingui per evitar que Vox marqui l'agenda a Andalusia. Però aquí s'hi està trobant una doble oposició. Primer la del PP, que sí que vol pactar amb Vox perquè ho considera una escissió pròpia i no pot repudiar els seus vots. I després la del PSOE, que pensa vendre car el seu desallotjament i vol obligar Ciutadans a mullar-se sobre Vox, de manera que ni es planteja una abstenció.

Per tot això, Ciutadans ha de decidir si fa cas del seu candidat a Barcelona, Manuel Valls, que ja els ha dit que amb l'extrema dreta no s'hi pot pactar perquè el que s'ha de fer és un cordó sanitari com el que els partits republicans li fan al Front Nacional a França, o es deixa emportar per les ànsies de poder i cadires al preu que sigui. Però una cosa ha de quedar clara. Qualsevol entesa, explícita o implícita, amb l'extrema dreta inhabilitarà Ciutadans com a partit de centre europeista i el situarà al costat de les formacions conservadores europees que han donat aire al populisme nacionalista i la xenofòbia a Europa. El somni d'Albert Rivera de ser el líder superador de les ideologies i defensor de l''statu quo', capaç de pactar amb PP o PSOE, s'haurà esvaït i Ciutadans es convertirà en un partit de dreta més. I no una dreta qualsevol, sinó una sense escrúpols ni principis ferms.

¿Amb quina autoritat podrà Inés Arrimadas parlar de convivència al Parlament de Catalunya si pacta amb una formació que defensa l'expulsió d'immigrants i la construcció d'un mur a Ceuta i Melilla? ¿Com podrà defensar la Constitució si té com a socis els que volen carregar-se el model autonòmic i el dret a l'autonomia dels territoris? ¿Com podrà parlar d'autoritarisme a Catalunya si s'entén amb els que defensen Franco? ¿Quin discurs sobre la dona podrà fer si té com a companys uns senyors que pretenen carregar-se totes les lleis contra la violència de gènere i a favor de la igualtat?

Ha arribat l'hora que Ciutadans posi sobre la taula els seus principis, si en té, i demostri que no pensa només en el poder i en les cadires. Ciutadans ja ha evidenciat que no té escrúpols amb la seva estratègia incendiària a Catalunya. Però tot té un límit.

stats