La distorsió de la realitat: de la "rebel·lió" al "terrorisme"

L'Estat fa un pas més per posar en dubte el caràcter pacífic i democràtic de l'independentisme català

L'operació d'aquest dilluns de la Guàrdia Civil, a partir de les acusacions de la Fiscalia, que s'ha saldat amb nou acusats de "terrorisme secessionista", set dels quals han estat traslladats a l'Audiència Nacional de Madrid, s'ha d'emmarcar en la preparació de l'Estat davant la imminent sentència del Tribunal Suprem sobre el procés sobiranista català. Una preparació que d'una banda sembla voler llançar un avís davant la previsible indignació ciutadana a remolc d'una sentència dura, però que, alhora, només fa que crear un clima de més indignació. Qui incendia la convivència? I una preparació que, més enllà de Catalunya, respon també a la voluntat de crear un estat d'opinió tant en la societat espanyola com en els mitjans de comunicació internacionals.

És en aquest context que cal entendre l'actuació conjunta dels aparells judicials i policials de l'Estat a l'hora de fer un pas més en la seva cursa per embrutar el pacífic i democràtic independentisme català. Si les acusacions de rebel·lió i sedició que pesen sobre els presos polítics ja es basen en una violència que mai no va existir, ara es va més enllà i, amb indicis aparentment febles, es construeix una acusació per "terrorisme secessionista català". I s'envien 500 agents a fer una feina que, pel que s'ha vist, no semblava gaire perillosa, per no dir gens. 

Sembla increïble, però estem parlant de terrorisme. Tant se val la trajectòria immaculada del sobiranisme, tant se val la ideologia explícitament pacifista dels seus líders empresonats, tant se valen les constants crides en el si del moviment a la no-violència. O potser precisament per tot això cal sembrar el dubte en l'opinió pública. Cal deixar enrere com sigui la imatge de les manifestacions massives sense que s'hagi trencat ni un vidre, gairebé sense tirar un paper a terra. Esclar: és molt difícil culpabilitzar un moviment tan pulcrament democràtic i pacífic, un moviment que en comparació, per exemple, amb el dels 'armilles grogues' francès, resulta quasi angelical. De fet, aquest mateix dilluns al vespre milers de persones han tornar a sortir al carrer, altre cop de manera exemplar, en les diverses ciutats on s'han produït els escorcolls i les detencions per expressar la seva incredulitat.

Si a l'operació contra un suposat grup terrorista s'hi sumen les declaracions del president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes , advertint perquè la reacció ciutadana a la sentència del Procés no sigui "exagerada o sobreactuada", i l'anunci del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que no descarta enviar més efectius policials a Catalunya, queda clar que estem davant d'un Estat que ha decidit prendre la iniciativa preventivament. Però un cop més se li n'ha anat la mà. Perquè en efecte, l'exageració i la sobreactuació és buscar terroristes a Catalunya i enviar mig miler d'agents a buscar-los. Estem altre cop davant d'una lamentable repressió preventiva que diu ben poc de l'estat de dret espanyol.