L'obligació del Govern és organitzar unes eleccions segures

Només en el cas d'un confinament total seria acceptable un ajornament del 14-F

El síndic de greuges, Rafael Ribó, va demanar ahir que es constitueixi un comitè d'experts que determini, amb la data límit del 15 de gener, si hi ha les condicions sanitàries per celebrar les eleccions el 14 de febrer. També va instar els partits a fer una reforma legal que permeti, per exemple, ampliar les jornades de votació per evitar aglomeracions i reduir així el risc de contagi. Les recomanacions de Ribó se sumen així als diferents estudis elaborats pel Govern sobre com afrontar aquestes eleccions. Però també a les declaracions de diversos membres del Govern, com ara la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el titular d'Interior, Miquel Sàmper, que van posar en dubte, o almenys qüestionar, que les eleccions es puguin celebrar efectivament el 14 de febrer.

Tant des de JxCat, per boca d'Elsa Artadi, com des d'ERC, amb Marta Vilalta, es va demanar ahir posar fi a les especulacions sobre la data electoral i deixar treballar el Govern en els seus plans per garantir que es puguin dur a terme amb la màxima normalitat. No hi ha dubte que organitzar unes eleccions en plena pandèmia representa un repte logístic i polític molt important, però el que ha de fer el Govern és prendre totes les mesures necessàries perquè les eleccions es puguin celebrar en la data fixada sense que es conculquin drets ni es posi en risc la salut de ningú. I això, tal com demostren experiències d'altres països, es pot fer.

De fet, l'administració compta amb un ampli ventall d'opcions per fer que els comicis siguin el màxim de segurs, com ara posar els centres de votació en instal·lacions més àmplies, per exemple pavellons esportius, i també dinamitzar el vot per correu. Tal com es va demostrar en el cas de Galícia i Euskadi, el repte més difícil és el de garantir el dret de les persones que hagin donat positiu entre que es tanca el vot per correu i el dia de les eleccions. El que no és acceptable és privar ningú del dret de sufragi pel fet de patir una malaltia infecciosa en ple segle XXI.

Però més enllà d'aquests aspectes, el que seria desitjable seria acabar ja amb les especulacions sobre la data electoral, perquè si no es pot arribar a pensar que algú té un interès especial en posposar les eleccions per un interès partidista. I això seria inacceptable. Ja hem dit en moltes ocasions que aquest Govern, amb dos partits enfrontats entre ells i sense president, està esgotat, i que és necessari que la ciutadania es torni a pronunciar per decidir quin projecte té més suport i que es pugui conformar un Govern més fort i estable. I només en el cas que el context faci veritablement inviable la celebració de les eleccions, per exemple en cas de confinament total, seria justificable un ajornament.

Mentrestant, l'obligació del Govern és garantir tant el dret a celebrar eleccions quan el Parlament així ho decideix com que es faci en les millors condicions sanitàries possibles. De fet, no fer-ho seria, un any després de l'inici de la pandèmia, un dels principals fracassos de l'actual administració.