07/07/2019

A l’estiu, desconnectem de la feina: per interès de tots

2 min

BarcelonaCom diu el filòsof Byung-Chul Han, un tret del capitalisme tecnològic és l’autoexplotació del treballador. Doncs bé, ara tenim una eina legal per combatre-la. Aquest estiu serà el primer en què està en vigor la llei que garanteix el dret dels treballadors a la desconnexió digital. És a dir, el dret a no haver de respondre via mòbil requeriments de feina fora d’hores de feina. La normativa espanyola, aprovada al desembre, s’afegeix a les que ja tenen països com Itàlia, Bèlgica i França, o a convenis col·lectius d’empreses com AXA i el Banco Santander, que havien estat pioneres a l’Estat. Es tracta d’una mesura que protegeix els empleats perquè puguin gaudir realment de les vacances. En efecte, les noves tecnologies ja fa anys que han difuminat la frontera entre descans i feina, entre lleure i responsabilitat laboral, de manera que les vacances o els descansos de cap de setmana cada cop ho són menys, de vacances i descansos. Abans la queixa era que moltes persones s’enduien la feina a casa. Ara a això s’hi ha afegit que la feina ens l’enduem a la butxaca i ens segueix a tot arreu, sigui a casa, al lloc d’estiueig o en els viatges de plaer. I a totes hores: quan ens fiquem al llit de nit i quan ens llevem al matí.

Hi ha professions més invasives i d’altres que ho són menys, però des del moment que existeix la possibilitat d’estar permanentment localitzables, la tendència òbvia de les empreses, de totes, és fer servir aquest avantatge. La tecnologia és imperativa: costa molt renunciar-hi. Per això té sentit aquesta llei: per intentar posar un mínim de distància i sentit comú. Qui ho vulgui, per sentit de professionalitat, podrà seguir connectat. Però si vol ja té el dret, fora d’hores de feina, a no respondre. Perquè hi ha una altra mena de responsabilitat que no podem obviar: la que tenim cap a familiars i amics o, encara, la que tenim cap a la nostra salut física i mental. Segons els experts -i en realitat no cal apel·lar a gaires criteris d’autoritat-, el fet de poder gaudir d’alguns períodes de desconnexió total és bo per a la persona, esclar, però també per a l’empresa, ja que d’aquesta manera quan el treballador es reincorpora al lloc de treball ho fa amb energia renovada. És el que popularment es defineix com a “carregar piles”. El perill de mantenir-se sempre al peu del canó és acabar professionalment cremat, psicològicament esgotat. L’estrès pot ser letal per a tothom, empleat i empresari. És un perill molt real. De fet, l’OMS acaba d’incloure a la seva llista de malalties la de burnout.

Així doncs, aquest estiu serà una prova de foc per veure fins a quin punt treballadors i empreses s’adapten al nou dret. Els uns, els treballadors, per veure si són capaços d’exercir-lo (normalment, com més responsabilitat té la persona, més li costa desconnectar); i els altres, les empreses, per veure si són capaces de respectar-lo. No serà tan fàcil. Si s’ha fet la normativa és que els conflictes d’interessos existeixen. De fet, la justícia espanyola ja s’havia pronunciat en defensa d’aquest dret. Un dret que caldrà exercir. Per interès de tots.

stats