El final del 'califat' de l'Estat Islàmic

Els jihadistes ja no controlen territori de forma directa, però continuen sent un perill

La Casa Blanca va anunciar divendres que l'Estat Islàmic ha estat foragitat de l'últim bastió que controlava a la frontera entre Síria i l'Iraq, la ciutat de Baghuz. Altres fonts sobre el terreny indiquen que encara hi ha combats, però en tot cas és un fet que l'anomenat 'califat' que els islamistes van construir sota el lideratge d'Abu Bakr al-Baghdadi ja no existeix, i aquest és un pas importantíssim en la lluita contra el jihadisme internacional. Entre el 2014 i el 2017, Al-Baghdadi comptava amb un exèrcit de 40.000 combatents i controlava un territori de l'extensió del Regne Unit entre l'Iraq i Síria.

El fet de controlar un territori concret sobre el qual aplicaven la seva pròpia llei va crear un efecte crida de milers de joves musulmans fonamentalistes d'arreu del món, també de la Unió Europea, fascinats per la possibilitat de viure en una mena de paradís de puresa religiosa imposat a sang i foc. A poc a poc, la concertació de la comunitat internacional, amb un pes important dels Estats Units i el sacrifici dels rebels sirians i els kurds, van anar acorralant els jihadistes, que de sobte van descobrir que el seu paradís es convertia en un infern. Primer va caure Mossul, al nord de l'Iraq, i després la seva capital a Síria, Raqqa. Entremig, la ciutat de Palmira, amb imponents ruïnes de l'antiguitat, va ser destruïda.

Ara milers d'aquests combatents jihadistes estan presos en camps de detenció sobre el terreny i s'han convertit en un problema per als seus països d'origen, que no estan gens interessats en acollir-los. L'ARA n'ha pogut entrevistar un, que té passaport espanyol, que explica que no es penedeix de res. Mantenir milers d'aquests jihadistes en presons kurdes i sirianes 'ad aeternum' és com tenir una bomba de rellotgeria a la porta de casa, ja que és previsible que quan surtin es tornin a sumar a les files de l'EI. Però si venen a presons europees es poden convertir en potencials agents de radicalització d'altres reclusos. No és una decisió fàcil, però en tot cas caldria consensuar-la entre tots els països implicats i amb els grups sobre el terreny.

L'aparent victòria militar a Síria no ens pot fer caure en l'error que l'Estat Islàmic ja ha passat a la història. Des de la irrupció d'Al-Qaida a mitjans dels anys 90 s'ha pogut comprovar l'extrema capacitat que tenen aquests grups per transformar-se i adaptar-se a les circumstàncies. En realitat, quan van decidir reviure un 'califat' com si fóssim a l'Edat Mitjana és quan es van convertir en vulnerables. Els experts alerten que en aquesta nova fase l'EI apostarà per la insurgència via atemptats en terreny internacional. Per tant, no es pot abaixar la guàrdia, ja que el seu potencial per captar joves i convertir-los en terroristes continua fort.

Una altra cosa que s'hauria d'analitzar ara és com queda Síria. Els grans damnificats per l'aparició de l'EI en aquell escenari van ser els rebels que lluitaven contra la dictadura de Baixar al-Assad, que ara estan a punt de ser esclafats. I també els kurds, que veuen com Turquia els persegueix sense pietat fins i tot dins de territori sirià. L'EI ha estat foragitat, sí. Però el preu ha sigut enorme.