Cap a una desacceleració econòmica global

En el nou cicle electoral, els partits han d'oferir respostes serioses a l'evolució econòmica

Un cert pessimisme torna a dominar l'escenari econòmic mundial. S'ha capgirat la situació respecte a fa només dos anys, quan el 75% de les economies s'acceleraven, mentre que per a aquest 2019 es preveu que el 70% experimentin una frenada. Esclar: ningú no parla de recessió, però la desacceleració és evident, n'hi ha símptomes arreu. La directora general del Fons Monetari Internacional (FMI) s'ha afegit finalment a les veus que fa temps que adverteixen de la vulnerabilitat del creixement global, amb el Brexit, la guerra comercial –especialment entre els EUA i la Xina– i l'endeutament de molts països com a principals factors d'inestabilitat. Les previsions que publicarà la setmana que ve el mateix FMI aniran en aquesta línia preocupant. En efecte, ho és, de preocupant. 

Ho és en el camp macroeconòmic i també en el micro, el que afecta el dia a dia de la gent. En el nostre entorn més immediat, les dades de l'atur són un altre indicador que no convida a l'optimisme. Les xifres d'aquest mes de març reflecteixen a Catalunya la caiguda de l'atur més baixa des del 2011. El nombre de desocupats només s'ha reduït en 902 persones, una rebaixa de tan sols el 0,2% respecte del febrer, i amb un tipus de feines que com ja s'ha fet habitual són majoritàriament temporals, estacionals i precàries. Des del 2014, al març la reducció sempre havia superat les 5.000 persones. Segons els experts, l'efecte turístic estacional (el fet que la Setmana Santa caigui més tard) no explica per si sol la davallada. La dada, doncs, acompanya la idea que podem entrar en una nova desacceleració.

Una altra concreció és el degoteig d'EROs que s'anuncien. Després dels de Dia, CaixaBank o Gallina Blanca, els dos últims de la llista són el del fabricant de motos Gas Gas, de Salt, que a causa d'una davallada de les vendes vol fer fora un mínim d'un 10% de la seva plantilla de 130 treballadors, i el de la cavista Codorníu, l'empresa més antiga d'Espanya, que acomiadarà finalment 70 treballadors dels més de 700 que té, pràcticament també un 10%. L'economia productiva està patint. Ni el mercat mundial ni l'interior no asseguren les vendes. L'economia perd vigor.

Davant aquest panorama, cal preguntar-se què pensen i què ofereixen els partits polítics ara que afrontem un nou cicle electoral. Toca parlar seriosament d'economia, que vol dir parlar de tot. Perquè sense una activitat econòmica puixant, que recuperi el pols, les finances públiques no estaran per alegries i per tant els serveis socials se'n poden tornar a ressentir. Així doncs, en un clima de desacceleració, amb l'ombra innombrable de la recessió en l'ambient, és més important que mai prendre la iniciativa política per infondre confiança als sectors econòmics. Estaria bé que els partits explicitessin les seves apostes estratègiques per combatre la incertesa. De moment, però, el discurs econòmic brilla per la seva absència.