L’EDITORIAL

El front judicial, contra el diàleg

Ha canviat la música de fons, però es manté la incertesa i la remor. Ha canviat el rumb polític al govern de l’Estat, però es manté obert -i enrevessadament endimoniat- el front judicial contra l’independentisme. El nou curs polític arrenca, doncs, carregat d’interrogants, tant a Catalunya, on la inhabilitació del president Torra penja com una espasa de Dàmocles sobre la continuïtat del Govern, com a Espanya, amb el primer executiu de coalició de la democràcia recolzat en una exigua majoria parlamentària al Congrés que depèn dels vots independentistes; un govern progressista PSOE-Podem que, a més, haurà de fer front a una oposició frontal de la triple dreta ultranacionalista, ben falcada en les institucions de l’Estat i la caverna mediàtica.

Aquestes dues febleses -la del govern d’esquerres d’Espanya i la del govern independentista de Catalunya- mantenen una relació de vasos comunicants i només es poden fer costat a través d’una taula de diàleg bilateral que abordi d’una vegada la qüestió catalana des de la política. En paral·lel, l’independentisme republicà ha decidit que s’arriscarà a fer valer els seus vots al Congrés, pressupostos inclosos. I en un altre pla, hi ha la partida que es juga a Europa, amb els exiliats Puigdemont i Comín rehabilitats com a eurodiputats -aquest dilluns prendran possessió dels seus escons- i el líder empresonat d’ERC, Junqueras, sense l’aval del qual no hi hauria govern a Espanya, definitivament desposseït per l’Eurocambra de la condició d’eurodiputat a instàncies del Tribunal Suprem i malgrat la posició del Tribunal de Justícia de la UE.

Són molts escenaris i moltes variables. La volatilitat ha esdevingut norma. En els pocs dies que portem des de la investidura de Sánchez, les interferències d’una justícia erigida en contrapoder han estat constants. En altres moments ja haurien fet trontollar els pactes. Ara, malgrat la dura realitat dels presos i la constant pressió del front judicial, els sobresalts no van més enllà. Sánchez i Iglesias semblen conjurats per evitar el soroll i tirar endavant. I el mateix es pot dir, malgrat les constants friccions entre JxCat i ERC, del govern català: els republicans de moment tanquen files davant l’ofensiva del Suprem i la Junta Electoral contra Torra, el futur polític del qual, tanmateix, és a la corda fluixa. ¿Desembocarà l’afer Torra en un avançament electoral? ¿Hi haurà marge per aprovar els pressupostos del govern català, evitant així una nova pròrroga, activant l’administració i alleugerint, per tant, les necessitats de tants sectors socials, econòmics i culturals desatesos? El desenllaç no pot trigar. Sigui quin sigui, la nova etapa política no deixarà de ser complicada i convulsa.