La immigració, clau en el creixement de Barcelona

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ha fet públic l'estudi estadístic de població amb dades del padró municipal a data de l'1 de gener del 2019 i el resultat és revelador: la ciutat assoleix la xifra d'1.650.358 habitants, una quantitat a la qual no s'arribava des del 1991, any en què es comptabilitzaven 1.643.542 barcelonins. Aquesta xifra encara és lluny del rècord absolut de població de Barcelona, assolit el 1979, amb 1.906.998 habitants, però representa un guany de 150.000 persones respecte a principis de la dècada del 2000.

A què es deu aquest creixement? Doncs bàsicament a persones vingudes de fora de Barcelona, principalment d'origen estranger, ja que el creixement vegetatiu de la ciutat és negatiu (-2.349) i la natalitat continua baixant. En canvi el saldo migratori és positiu en 24.428 persones. D'aquestes, un 16,3% venen de la resta de Catalunya, un 9% de la resta d'Espanya i un 74,7% de la resta del món. Per tant podem dir que Barcelona importa adults joves procedents de l'estranger, que venen atrets per la possibilitat de prosperar econòmicament en una ciutat que és puntera en sectors com el turisme però també la recerca.

De fet, les dades demostren que continua augmentant el nivell formatiu de la població: un 32,8% de la població de 16 anys i més té titulació universitària o cicle formatiu de grau superior. Quan parlem d'immigrants, doncs, no només ens referim a persones procedents de països subdesenvolupats, sinó també de l'entorn europeu o nord-americà.

Tot plegat configura una ciutat global i cosmopolita, amb un ampli ventall de llengües i cultures, i amb habitants de 180 nacionalitats diferents. Un de cada cinc barcelonins actuals té nacionalitat estrangera, i la meitat no han nascut a la ciutat. Les nacionalitats més presents són la italiana, la xinesa i la pakistanesa, però el mapa per barris de població estrangera configura un autèntic mosaic. Catalunya i Barcelona sempre han sigut una societat diversa i oberta, barrejada i plural, però ara ho són més que mai.

Qualsevol projecte de ciutat seriós per a Barcelona ha de partir d'aquesta realitat, ha d'analitzar els punts forts i els punts febles demogràfics, ha de planificar coneixent la realitat de cada districte i de cada barri. Del que no hi ha dubte és de la capacitat d'atracció de la capital catalana. I també de com aquesta població d'origen estranger es distribueix per la ciutat de manera no homogènia, és a dir, es concentra en els barris de rendes més baixes, amb tot el que això significa a l'hora de planificar els serveis bàsics.

Ara bé, un altre fenomen que detecta l'enquesta és la dels moviments de població a dins mateix de la ciutat, cosa que és indicativa de la gentrificació que pateixen certs barris, que expulsen població cap a zones més barates. És el que passa per exemple al barri de Gràcia. En total més de 92.000 barcelonins van canviar de domicili el 2018, un 7,6% més que l'any anterior.

Barcelona és un exemple de com l'èxit econòmic comporta complexitat. El repte és fer-lo compatible amb un model sostenible que posi els seus habitants en el centre.