L’imprevisible Trump se cita amb el calculador Putin
Donald Trump i Vladímir Putin es troben avui en la seva primera cimera. En l’any i mig que fa que el magnat novaiorquès és l’inquilí de la Casa Blanca, s’ha vist dues vegades amb el seu homòleg rus: fa un any en el marc del G-20 a Hamburg i el novembre passat al Vietnam, durant la reunió de l’APEC (l’organisme de cooperació econòmica Àsia-Pacífic). La d’Hèlsinki, però, és la primera cimera convocada ad hoc, amb la previsió d’entre tres i quatre hores de reunió cara a cara. El rol de pes que Putin ha recuperat per a Rússia en el tauler internacional, la innegable tensió que torna a presidir els diversos escenaris mundials (Ucraïna, Síria, Corea del Nord, relacions comercials) i el fet que es tracti de dos líders mascle alfa confereixen a la cita un alt grau de transcendència. Com a mínim prou perquè l’agenda de les dues delegacions estigués perfectament pautada. Però hi ha un factor desestabilitzador, que és la imprevisibilitat de Trump.
Només cal fixar-se en l’última setmana del president nord-americà. En plena guerra comercial i de debilitament general contra la Unió Europea, Trump ha vexat diplomàticament i protocol·làriament la Gran Bretanya, la premiere Theresa May i la reina Elisabet II, quan justament tenir cura d’un país que és a punt d’abandonar la UE hauria estat el més indicat.
En una línia similar, s’ha apuntat a una pinça anti-UE amb Putin, però Trump és capaç, en paral·lel, d’exigir desaforadament l’augment del pressupost de l’OTAN (amb unes maneres que no serien les més adequades), de desplaçar tropes a Polònia, de subministrar armament d’alt nivell a Ucraïna o de criticar despietadament el North Stream, el gasoducte germano-rus de Gazprom. Amb Trump res és el que sembla, i res és previsible.
I Putin, que s’ha passat mitja vida analitzant psicològicament l’adversari, ho sap. El president rus, a diferència de Trump, arriba a la cita després d’haver clausurat un Mundial de futbol que ha funcionat prou bé, sense errors organitzatius evidents, amb estadis plens i amb seguretat, cosa que l’ha ajudat a blanquejar la seva imatge. Arribarà a Hèlsinki havent-lo vist mig món ben calmat a la llotja de l’estadi Lujniki, al costat d’Emmanuel Macron, el president francès; Kolinda Grabar-Kitarovic, la presidenta croata, i Gianni Infantino, el president de la FIFA. A Hèlsinki mantindrà el to, omplint Trump d’elogis.
A l’agenda de la cita hi ha sobretot Ucraïna i Crimea, la ingerència russa a les eleccions dels EUA, la guerra de Síria i l’ampliació de l’acord New Start de reducció paritària de l’armament nuclear. Són els terrenys de joc que facilitaran la valoració. Des de Moscou ja s’apunta a una direcció: s’ampliarà el New Start uns anys més (ara s’acaba el 2020); amb Crimea hi ha poca cosa a resoldre perquè tractar un canvi de fronteres depèn del Congrés, no de Trump, i Putin no collarà; amb la ingerència russa hi haurà un “ni tu ni jo”, i on Putin pot trobar l’èxit seria en la guerra a Síria: Trump vol retirar tropes i Putin, via Al-Assad, li assegurarà que l’Estat Islàmic (objectiu dels EUA) té els dies comptats. En canvi, des de Washington hi ha problemes per avançar què passarà. Aquest és el gran problema.
