03/02/2020

La llosa de la judicialització del conflicte

2 min
Retiren la pancarta amb el llaç groc de la façana del palau de la Generalitat

BarcelonaA dos dies de la trobada entre el president català, Quim Torra, i el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, els tribunals treballen a tot ritme per posar bastons a les rodes. Dilluns va ser el TSJC el que va posar en marxa una nova causa penal contra el president Torra per haver mantingut una pancarta de suport als presos i exiliats al balcó de la Generalitat, un episodi calcat al que li ha costat la inhabilitació com a diputat per part de la JEC. En aquest cas, es basa en una demanda presentada per la plataforma Impulso Ciudadano, que va fer que el 19 de setembre de l'any passat el TSJC donés 48 hores a Torra per retirar la pancarta. El cap de l'executiu s'hi va negar i no va ser fins al dia 27 que els Mossos es van encarregar de fer-ho.

Recordem que divendres passat el TC va instar a obrir la via penal contra el president del Parlament, Roger Torrent, per l'aprovació d'una resolució contra la monarquia i a favor del dret a l'autodeterminació. Que el jutge Pablo Llarena ja ha demanat l'extradició de Clara Ponsatí amb l'excusa que amb el Brexit ja no té immunitat com a eurodiputada. I que la Fiscalia s'ha oposat a la concessió d'un permís penitenciari a Jordi Cuixart per "falta de penediment". Tot plegat és la prova que l'objectiu de desjudicialitzar el conflicte, assumit pel PSOE i per Pedro Sánchez, serà molt més difícil d'aconseguir del que es preveia, ja que, un cop en marxa, la maquinària judicial és molt difícil d'aturar.

Per tant, si una cosa es pot saber amb anticipació sobre els pròxims mesos és que la pressió judicial continuarà, perquè la judicatura forma part majoritàriament d'aquells sectors de l'Estat que s'oposen a qualsevol canvi i que pretenen boicotejar tant l'acció del nou govern PSOE - Unides Podem com qualsevol temptativa de diàleg amb Catalunya. Els partits independentistes farien bé d'incorporar aquesta variable a la seva anàlisi de la realitat i d'intentar, en la mesura del possible, que no afecti les seves grans línies estratègiques, en aquest cas la possibilitat d'una negociació amb l'Estat.

La política catalana ha de deslliurar-se de la tutela dels tribunals, ha de blindar-se davant de la seva acció i, per tant, no ha de donar facilitats perquè els jutges i fiscals hi puguin intervenir. En paral·lel, ha de continuar la batalla judicial a Europa, sent conscient que als jutges espanyols el que els enfurisma més són les doloroses derrotes que hi pateixen.

Aquesta és una partida llarga que de moment el PSOE ha acceptat jugar amb gestos com la possible rebaixa de la pena per delicte de sedició. Tot i això, la solució òptima no és aquesta sinó una amnistia que abraci totes les causes del Procés i deixi clar que mai s'hauria d'haver obert una via penal contra els responsables de l'executiu català. Però cal ser conscients que arribar a l'amnistia, que s'hauria d'aprovar per majoria al Congrés, no serà fàcil. I que mentrestant la maquinària judicial continuarà treballant per evitar qualsevol solució o mesura en benefici dels presos polítics, els exiliats i la resta d'investigats.

stats