Els menors no acompanyats han de ser una prioritat del nou Govern

L'executiu sospita que hi pugui haver màfies al darrere de l'arribada dels MENA

La directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Georgina Oliva, ha admès per primera vegada i públicament que el Govern sospita que hi pot haver una màfia darrere l'arribada massiva de menors estrangers no acompanyats, els anomenats MENA. L'increment del nombre d'arribades d'aquests joves a Catalunya en els últims mesos és el que ha fet augmentar les sospites de l'executiu. Entre els mesos de gener i maig de l'any 2017, van arribar a Catalunya 402 menors immigrants no acompanyats, mentre que en el mateix període del 2018, la xifra ha augmentat fins als 729. En concret, es tracta d'un creixement del 81%.

La primera obligació del Govern és esbrinar quin és el primer punt d'arribada a l'estat espanyol d'aquests menors, que majoritàriament provenen del Magrib, per tal d'aclarir qui hi ha al darrere i exigir responsabilitats a l'origen.

És un fenomen que s’ha triplicat des del 2013 –en què la DGAIA va haver d'atendre 431 menors– fins al 2017 –en què en va atendre 1.581–. Les xifres, per tant, mostren que l'augment no té aturador i que cada any arriben més menors no acompanyats a Catalunya. Cal, doncs, donar-hi una resposta adequada que permeti atendre correctament aquests menors, que tenen entre 15 i 17 anys. Des de la DGAIA s'ha admès repetidament que fan falta més recursos i que no hi ha suport ni del govern espanyol ni d'Europa. Per exemple, com que no hi ha prou pisos tutelats per allotjar-los, s'han habilitat cases de colònies i albergs temporals per acollir-los, però aquests establiments s'han de desocupar a l'estiu perquè estan destinats a activitats de lleure. Així, s'ha arribat a donar el cas que alguns nois han hagut de canviar fins a quatre vegades d'allotjament, amb el trasbals que això comporta, lluny de l'estabilitat que necessiten.

Una altra de les problemàtiques és el buit que hi ha en el període que va des que aquests nois fan els 18 anys –i, per tant, deixen d'estar tutelats– fins que en compleixen 23, edat a partir de la qual tenen dret a la renda garantida si necessiten ajuda. Amb el PIRMI aquesta situació no es donava. La solució no només ha de ser responsabilitat del departament de Benestar, sinó que cal també la implicació de la resta de departaments, com ara Ensenyament o Agricultura, és a dir, tots els departaments que puguin contribuir a donar una sortida laboral a aquests joves i una resposta a les seves necessitats, atès que no tenen accés a cap ingrés quan compleixen la majoria d'edat. 

Contràriament al que es pugui pensar, la majoria tenen estudis  estudis primaris i molts també tenen estudis secundaris quan arriben a Catalunya. Fugen del seu país per motius econòmics i, tot i que sovint arriben a les costes meridionals de l'Estat (a Andalusia n'han arribat a atendre 1.500 en un mes), els interessa molt Barcelona perquè és molt a prop de França. Cal convertir aquesta situació, que a Catalunya s'ha arribat a qualificar "d'emergència de país", en una oportunitat i oferir-los, per sobre de tot, l'oportunitat d'un futur millor.