L’EDITORIAL

Els migrants de l’‘Open Arms’ i l’electoralisme de Salvini

La crisi política italiana, provocada per Matteo Salvini, que fa una setmana va intentar infructuosament forçar eleccions anticipades, està tenint conseqüències també en el desenllaç del desembarcament del centenar d’immigrant de l’ Open Arms, el vaixell de l’ONG catalana Proactiva Open Arms que des de fa setze dies està bloquejat sense poder desembarcar. Salvini ha fet del bloqueig de ports el seu cavall de batalla i és aquesta obsessió la que li va retreure, precisament, el primer ministre del seu govern, Giuseppe Conte, que ha desafiat el líder ultradretà de la Lliga reclamant-li que deixi baixar els nàufrags, com també havia demanat la justícia italiana.

Finalment, el poderós ministre d’Interior italià ha cedit i ha deixat baixar 27 menors, però ho ha aprofitat per fer campanya afirmant que ho feia a contracor i obligat per la petició de Conte, en teoria el seu superior, a qui va responsabilitzar d’una decisió que considera un greu error. D’aquesta manera, Salvini mira d’aprofitar el cas per a la seva campanya populista i demagoga. Forçant fins al límit l’enfrontament a l’interior del seu executiu creu que podrà dinamitar-lo i provocar una crisi que desemboqui en eleccions. Les enquestes li són favorables i confia que podrà governar amb el suport de la Força Itàlia de Berlusconi i altres forces més petites. L’ Open Arms és, doncs, una peça més en aquest pols que manté a l’interior de l’executiu, en el qual clarament el seu ministeri funciona com un regne de taifes.

La situació, però, no és nova. Ja hi havia hagut enfrontaments anteriorment entre Conte i Salvini, i entre aquest i la justícia italiana, fins i tot en el cas dels refugiats que havia recollit la mateixa guàrdia costera italiana. Inicialment Salvini deia que no deixaria desembarcar els migrants si no hi havia el compromís d’altres països europeus de fer-se’n càrrec. Però ni així. Fa un dies que hi ha sis països europeus, entre ells Espanya, que s’han compromès a rebre els migrants un cop estiguin a terra, però això no ha sigut suficient per a Salvini, immune també a les pressions del Parlament Europeu i d’alguns països. El més actiu ha sigut Alemanya, que sota el lideratge d’Angela Merkel continua sent qui manté les polítiques migratòries més empàtiques i racionals. Fa tres dies la mateixa cancellera va demanar fins i tot que tornés a posar-se en marxa el programa europeu Sofia de rescat de migrants que des del març no funciona, i el seu paper a l’hora d’intentar trobar una solució per al migrants de l’ Open Arms i també dels vaixell Ocean Viking, amb 356 persones rescatades, és cada cop més evident.

La immoral estratègia de deixar morir els migrants a alta mar per desincentivar la seva fugida no ha funcionat. El 2019 ja portem, que se sàpiga, 900 morts al Mediterrani i n’hi haurà més. El testimoni de persones com el Mohamed, únic supervivent d’una pastera de 15 persones a la deriva que va ser rescatat a mitjans d’agost, dona fe de la seva desesperació, del grau d’aberració de la política europea actual i, sobretot, de la necessitat d’entitats civils com Open Arms. És un dels escuts que tenim contra l’Europa xenòfoba que vol Salvini.