10-N: una majoria a favor de l'amnistia

BarcelonaLa repetició de les eleccions generals aquest 10 de novembre va ser una aposta personal de Pedro Sánchez (ajudat de passada per un Pablo Iglesias que no va tenir prou reflexos per acceptar l'oferta de govern de coalició), convençut com estava que trauria un resultat més bo a costa d'Unides Podem i de Ciutadans. Quan falta una setmana per a la cita amb les urnes, però, les perspectives no són tan falagueres per al líder socialista, que veu com qui s'està beneficiant de la caiguda dels taronges és el PP i no el PSOE. La baixada de Ciutadans pot ser, precisament, un dels grans titulars de la nit electoral. L'últim cartutx que li queda a Albert Rivera és el debat a cinc de demà. La campanya reduïda d'una setmana, una excepció que s'hauria de convertir en norma, perjudica un Rivera acostumat a treure'n el màxim profit.

Segurament Pedro Sánchez va fer un càlcul erroni de l'impacte que tindria la sentència del Procés. Estava convençut que l'electorat centrista tendiria a premiar l'inquilí de la Moncloa, en aquest cas ell, com a representant ordinari de l'Estat i garant de l'ordre. Però l'onada d'indignació que va provocar la sentència a Catalunya va superar totes les previsions i amenaça amb convertir-se en un autèntic terratrèmol electoral. I així com al conjunt de l'Estat pot acabar beneficiant la dreta, sobretot el PP i Vox, a Catalunya apareix com una oportunitat única per plasmar, en forma de vots, l'opinió majoritària de la societat catalana sobre un procés judicial que ha comportat penes d'entre 9 i 13 anys per als impulsors de l'1-O.

Ara els socialistes es veuen en una situació compromesa, ja que si no aconsegueixen millorar el resultat del 28-A serà el mateix Pedro Sánchez el que haurà quedat desacreditat. Els esforços dels últims dies per negar la gran coalició amb el PP no són més que una mostra de nerviosisme i un intent d'última hora per taponar una fuga de vots pel flanc esquerre.

A Catalunya, des que va començar el procés sobiranista, el 2012, totes les cites electorals han tingut un component plebiscitari a causa de la negativa de l'Estat a autoritzar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Per això aquestes eleccions del 10-N són una ocasió immillorable per posicionar-se sobre la sentència, per llançar un missatge a Espanya, però també al món, a favor de l'amnistia. Així és, de fet, com es llegiran a l'exterior, com una resposta a la sentència del Suprem. Tant a escala espanyola com catalana.

A les eleccions del 28-A els partits que han criticat obertament la sentència (ERC, JxCat, comuns i CUP, una part de la qual va concórrer amb la marca Front Republicà) van treure un 54,27% dels vots i 29 diputats de 48. Caldrà veure si el 10-N són capaços de superar aquests resultats. Si és així, s'haurà llançat un missatge potentíssim en el sentit que la duresa judicial i les penes de presó no actuen com a inhibidor del republicanisme i l'independentisme, sinó tot el contrari. I una clara majoria a favor de l'amnistia a Catalunya serà un nou problema polític que haurà de gestionar el nou govern espanyol.