El Govern necessita una estratègia clara i compartida

El camí és el que dibuixa la resolució de JxCat i ERC a favor de negociar un referèndum pactat

La iniciativa del president de la Generalitat, Quim Torra, de presentar un ultimàtum a Pedro Sánchez perquè accepti negociar sobre l'autodeterminació si no vol que JxCat i ERC li retirin el suport al Congrés va tornar a fer aflorar les diferències estratègiques, que semblaven enterrades, entre els diferents actors polítics de l'independentisme. Segons la versió d'ERC, Torra no li va dir mai al seu vicepresident, Pere Aragonès, que posaria un límit temporal en el seu avís a Sánchez. Per la seva part, des de presidència aquest dimecres s'insistia que sí que se li havia comunicat. Com sempre que hi ha dues versions enfrontades, resulta molt difícil per als periodistes escatir qui té raó.

L'important, però, no és què es van dir realment, sinó el que s'hi amaga al darrere: un preocupant escenari d'improvisacions i desconfiances mútues. Una decisió tan important com llançar un ultimàtum al president del govern espanyol no es pot prendre a la lleugera i a pocs minuts de començar el debat de política general, sobretot si després no la pots mantenir, cosa que sembla que és el cas. La situació política és prou greu per exigir una mica més de seriositat i responsabilitat als nostres governants, perquè aquests espectacles van en contra del seu prestigi i poden acabar alimentant un perillós populisme antipolític.

En el fons es torna a posar en relleu que l'independentisme no compta amb una estratègia compartida i continua llançant missatges contradictoris. D'una banda, es llancen ultimàtums i, de l'altra, s'aproven resolucions on s'insta el Govern a negociar amb Madrid un referèndum pactat sense posar-hi cap data; o el mateix Torra 'oblida' el petit detall del termini del novembre en la carta que li escriu a Pedro Sánchez. I mentrestant les reunions bilaterals entre els dos governs continuen produint-se a bon ritme.

Els sobiranistes reclamen valentia i claredat als seus dirigents. Valentia no per fer coses impossibles (ningú espera que siguin uns superherois), sinó per fer un diagnòstic realista de la situació, traçar un horitzó, traslladar-lo a l'opinió pública i assumir-ne els costos. No es pot continuar llançant amenaces que la realitat ha demostrat que no es poden complir. El camí és el que JxCat i ERC han dibuixat en la resolució que han presentat conjuntament a favor de negociar un referèndum legal i vinculant amb el govern espanyol, i que seria bo que fos aprovada també amb els vots dels comuns i del PSC. Com diu Oriol Junqueras, "no hi ha dreceres" fora del referèndum pactat si el que es vol és aconseguir una independència efectiva i reconeguda internacionalment.

La conclusió és que el debat de política general no ha reforçat la figura del president Torra. I que el Govern ha de mirar de recompondre la seva unitat estratègica a l'hora, per exemple, d'encarar una negociació tan important com la dels pressupostos. Perquè, a més de la crisi política i de drets civils en què vivim immersos, hi ha un país per governar.