Contra la vigilància global de les nostres vides

Europa propugna un model de protecció de les dades personals que faci bona la democràcia digital

Internet i la digitalització han fet que, en pocs anys, les nostres dades personals –les que donem a empreses, governs i institucions– campin per les xarxes i siguin objecte de negoci privat, sense gaire control, o d'estricte control polític, sense gaire llibertat individual. Si en un extrem hi ha el model Silicon Valley, és a dir, el que entén les dades com una immensa oportunitat d'enriquiment i innovació, a l'altre extrem la Xina no amaga la seva pretensió de convertir el seu domini de la intimitat de les persones en una forma descarada d'enquadrament social i ideològic: és el model Gran Germà. Davant aquesta perversa dicotomia, Europa assaja ara fixar una posició que posi per sobre de tot el dret dels ciutadans a tenir l'última paraula sobre les seves dades personals, però que alhora permeti tant el negoci empresarial i el progrés científic i tecnològic, com la capacitat dels governs d'accedir a informació personal per vetllar per la seguretat general i pel bon funcionament d'una administració al servei de tothom, sense excessos. La UE, doncs, propugna una democràcia digital a cavall entre els drets individuals i el bé col·lectiu.

Aquesta és la filosofia que ha inspirat el reglament de protecció de dades (RGPD), una aposta comunitària que entra en vigor aquest divendres, 25 de maig, i que actualitza una normativa del 1995 totalment superada pels avenços tecnològics. El RGPD unifica les legislacions dels 28 estats membres, molt dispars. En aquells estats que no s'hi hagin adaptat, com l'espanyol, el RGPD prevaldrà sobre la normativa estatal.

Els punts forts de la nova regulació són: la consagració del dret a l'oblit (dret a esborrar dades si algú ho demana), l'obligació per part d'empreses i entitats d'obtenir un consentiment explícit per part dels usuaris per a l'ús de les seves dades, l'obligació de totes les multinacionals que actuïn en territori europeu a complir amb el RGPD, la possibilitat de multes milionàries en cas d'incompliments, el dret a la portabilitat (trasllat gratuït de les dades d'un individu d'una companyia a una altra), la prohibició de discriminació algorítmica (l'ús d'un algoritme per rebutjar, per exemple, un candidat a un lloc de treball) i l'obligació de les empreses d'informar els usuaris en cas d'incidents de seguretat en el termini màxim de 72 hores.

El RGPD posa barreres normatives a empresaris, científics, informàtics i polítics, i en canvi dona més garanties als ciutadans perquè puguin controlar la seva privacitat. De fet, des de fa dies la majoria d'internautes estan rebent missatges on se'ls demana permís per a l'ús de les seves dades. Sí: tothom ja es comença a preparar per una nova normativa que va a favor de les persones individuals, que ara tindran l'oportunitat de defensar la seva intimitat a les xarxes. Per a molts, però, l'analfabetisme digital pot seguir deixant-los a la intempèrie. Només l'exercici conscient dels avantatges que ofereix aquesta nova legislació, si cal recorrent a la justícia, la farà efectiva i conjurarà els perills d'una vigilància global sobre les nostres vides.