El nou CaixaBank, primer banc de l'Estat

La Fundació La Caixa ha de continuar arrelada a Catalunya, on ha crescut

El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, van presentar ahir els detalls de la macrofusió entre els dos bancs, en un operació que en realitat és una compra en què l'entitat catalana absorbeix la madrilenya. És per això que la marca Bankia desapareixerà i al final del procés de fusió tot serà CaixaBank, el primer grup bancari de l'estat espanyol (amb un 20%-25% de quota de mercat) per davant del Banco Santander i el BBVA. El principal accionista del nou banc serà la Fundació Bancària La Caixa, amb un 30%, mentre que l'Estat, que posseïa un 60% de Bankia, tindrà un 16,1%. El paper de l'Estat també és una incògnita, tot i que ahir Goirigolzarri hi va treure importància i va assegurar que durant el seu mandat no hi ha hagut interferències.

Això sí, el nou banc, segons van explicar ahir, mantindrà una doble seu operativa a Barcelona i a Madrid. Aquest serà un dels aspectes que s'haurà de seguir de prop per comprovar que el banc es continua dirigint des de les torres de la Diagonal barcelonina. Entremig, hi haurà un procés de retallada de personal (que s'haurà de negociar amb els sindicats) i de tancament d'oficines allà on hi hagi duplicitats.

Sobre el paper, l'operació té lògica econòmica. En un moment en què el negoci financer ha canviat completament per la digitalització i perquè l'era dels tipus baixos sembla que va per llarg i els estalvis no rendeixen, els bancs s'han hagut de reinventar en empreses de serveis i experiències i diversificar les seves inversions. En aquest context de baixa rendibilitat, les fusions són pràcticament obligades per optimitzar els recursos i evitar ser absorbits per un tercer. Per això si CaixaBank volia jugar a la lliga dels grans bancs europeus, no tenia més remei que guanyar volum.

Ara bé, aquest procés de concentració ha de ser compatible amb la lliure competència i el respecte pels drets dels consumidors. Les autoritats reguladores són les que han de vetllar perquè el mercat funcioni i no hi hagi disfuncions com les que van provocar la crisi del 2008, quan es van viure les conseqüències del too big to fail (massa gran per fer fallida) amb el rescat bancari. En aquest sentit, tant Goirigolzarri com Gortázar van insistir ahir que el nou banc guanya en solvència i estabilitat.

Des del punt de vista de Catalunya preocupa sobretot el paper de la Fundació, una de les més importants del món (la cinquena en pressupost amb 500 milions) i que és producte d'un segle d'una cultura financera particular que no oblida el seu paper en la millora de la societat i en la promoció de valors cívics. El paper de la Fundació és clau perquè CaixaBank mantingui la seva identitat diferencial, la d'un banc connectat amb la societat que l'ha fet créixer i des de la qual es projecta al món.

Els pròxims mesos seran claus per veure com es resolen totes les incògnites d'un procés que es preveu llarg i complex.