La pandèmia transformarà, per bé i per mal, els CAP

Es vol aprofitar l'experiència per reduir les visites presencials innecessàries, però cal vigilar que funcionin bé els filtres i no es perdi qualitat assistencial 

La pandèmia ha trastocat per complet el sistema de salut i les conseqüències afecten tots els àmbits més enllà dels relacionats amb el covid-19. Mentre els hospitals estan recuperant a poc a poc el seu funcionament previ a la pandèmia, els CAP reben ara tot el pes assistencial tant pel que fa al seguiment dels nous casos de coronavirus com pel que fa a la resta de patologies de la població. Aquest mateix divendres, la consellera Alba Vergés feia una crida des de Lleida, on hi ha vuit rebrots preocupants tot i que de moment no estan obligant a fer un nou confinament, perquè la població amb símptomes de covid no anés a les urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova sinó que es dirigís al seu CAP. L'objectiu és reduir la pressió sobre l'hospital, davant del qual s'han instal·lat unes carpes que serviran per fer detecció i cribatge dels casos lleus

Tenint en compte tot el que va passar als hospitals durant el pic de la pandèmia, és lògic que es prenguin totes les precaucions possibles. I una de les que més han notat els usuaris és la dificultat d'accedir al seu CAP. No sols perquè els malalts generalment han de fer cua a la porta per poder ser atesos presencialment amb l'objectiu que no hi hagi aglomeracions de persones a les sales d'espera, sinó perquè s'han desviat la majoria de consultes, que ara són domiciliàries quan es requereix, especialment en el cas de la gent gran, o que es fan de manera telemàtica a través del telèfon o internet.

Salut explica que la seva aposta és aprofitar l'experiència del covid per aconseguir que fins a un 70% de l'atenció dels CAP sigui no presencial. Això evitaria l'ús excessiu que es feia d'aquest servei, que feia anys que es denunciava, ja que molts pacients feien consultes innecessàries que impedien el bon funcionament dels centres. L'oportunitat és bona si s'acompanya de mitjans i d'una bona pedagogia entre els usuaris perquè no tinguin la sensació d'estar desatesos. Professionals d'atenció primària assenyalen que ara s'estan posant massa "barreres" a les visites presencials, no només les físiques que impedeixen l'accés al centre sinó també de telemàtiques, ja que el servei telefònic d'atenció no sempre funciona de manera eficient. Això, diuen, pot provocar malestar en els pacients i també errors de diagnòstic. Col·lectius de malalts com Marea Blanca alerten també d'aquest perill, denuncien disfuncions del sistema d'atenció telemàtica i adverteixen que molta gent, especialment la més gran, es pot quedar enrere i sense suport sanitari per la dificultat que li suposa aquest sistema. A tot plegat s'hi suma el fet que falten mitjans, que molts centres d'atenció primària tenen uns equipaments obsolets i infradotats o que els falta personal, i que al que hi ha, cansat pels mesos d'esforç, se li ha demanat que avanci les vacances ara per poder estar actiu a la tardor, quan s'espera un segon brot de la pandèmia.

Està bé aprofitar l'experiència del covid-19 per avançar en una racionalització de les consultes i del funcionament dels CAP mitjançant l'atenció telemàtica i per impulsar la medicina no presencial, però això s'ha de fer amb mitjans, analitzant bé el que es guanya i el que es perd, dotant els centres, assegurant-se que en aquesta transformació la ciutadania no se sentirà desemparada i que l'atenció sanitària mantindrà els mínims de qualitat que tenia abans de la pandèmia.