El perill de degradar el Parlament
BarcelonaEl final del debat de política general al Parlament ha tornat a viure aquest dimarts un episodi de tensió amb crits, retrets, aplaudiments, cops de porta i l'expulsió d'un portaveu parlamentari, sens dubte una imatge lamentable que només beneficia aquells que tenen entre els seus objectius la degradació de les institucions catalanes. És cert que la bronca es va produir sota l'impacte emocional de l'ingrés en presó dels set membres dels CDR detinguts i acusats de terrorisme, però el sentit institucional hauria de prevaldre a la cambra catalana, ja que, com tots sabem, hi ha grups molt interessats a aprofitar qualsevol excusa per projectar-ne una imatge de conflicte i fractura social que, afortunadament, al carrer no existeix.
Ens referim, òbviament, al grup de Ciutadans. En la sessió de dimecres ja va intentar encendre el ple ensenyant una fotografia de l'atemptat d'ETA a Vic l'any 1991 (sense demanar permís, per cert, ni a l'autor de la imatge ni a les víctimes que hi apareixen). I aquest dimarts el seu portaveu, Carlos Carrizosa, ha provocat de forma descarada la seva expulsió per part del president de la cambra, Roger Torrent. L'incident s'ha tancat amb tot el grup de Cs abandonant iradament l'hemicicle.
Lamentablement, Ciutadans ha aconseguit el seu objectiu i ha traslladat la imatge d'una societat partida en dues meitats irreconciliables, una de les quals, segons Carrizosa, és, a més d'independentista, filoterrorista. Les declaracions de Carrizosa i Roldán es comenten per si soles, però el que importa aquí és com hi ha de respondre la majoria sobiranista. ¿Ha de contribuir al clima de crispació o, per contra, ha de deixar en evidència els que viuen de la confrontació no seguint-los el joc? ¿Ha d'aprovar declaracions que són brindis al sol i poden ser utilitzades contra els presos polítics –com la que fa referència a la desobediència institucional– o, per contra, ha d'intentar eixamplar el consens antirepressiu sumant els comuns a la resposta que caldrà donar a la sentència?
Sembla que una part de l'independentisme no acaba de ser conscient de l'extrema fragilitat del sistema institucional català i els grans interessos que actuen per degradar-lo i convertir-lo en estrany per a una part molt important de la població catalana, que s'informa a través de mitjans d'àmbit estatal. Després de l'octubre del 2017, el 155 ja no és una hipòtesi sinó una realitat. ¿De veritat cal posar-ho tan fàcil als poders fàctics de l'Estat que somien amb tancar el Parlament, desmuntar TV3, dissoldre els Mossos i acabar amb la immersió lingüística?
Els diputats sobiranistes tenen la gran responsabilitat de garantir que el Parlament de Catalunya no es converteixi en la caixa de ressonància de l'estratègia de Ciutadans. Ells són els que han de vetllar perquè la correcció, l'educació i l'actitud de mà estesa siguin la norma general de comportament, i no ho sigui caure en la trampa de la tensió. Hem vist a la Gran Bretanya com el parlamentarisme és l'última barrera contra el populisme. Aprenguem-ne la lliçó.
