13/01/2020

El problema català és també europeu

2 min
Carles Puigdemont i Toni ComÍn sostenen una pancarta del líder català empresonat Oriol Junqueras durant la primera sessió plenària com a membres del Parlament Europeu a Estrasburg

BarcelonaTot i que ja estava anunciat, l'arribada de Carles Puigdemont i Antoni Comín al Parlament Europeu ja com a eurodiputats de ple dret, tal com va anunciar el president de la cambra davant del plenari, ha servit per tornar a posar la qüestió catalana en el debat europeu. El nerviosisme de l'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé, que va intentar interrompre el ple quan parlava David Sassoli, i el to crispat de les intervencions de Dolors Montserrat, del PP, i Luis Garicano, de Ciutadans, demostra la profunda incomoditat que aquest fet provoca en alguns grups polítics espanyols, cosa que és sens dubte una victòria de la democràcia.

Però s'hi hauran d'acostumar, perquè a partir d'ara tot el procés del suplicatori contra Puigdemont i Comín es convertirà en una altra oportunitat perquè els polítics exiliats catalans puguin explicar davant l'opinió pública europea les irregularitats comeses per la justícia espanyola en la seva persecució de l'independentisme català. Evidentment, cal reconèixer d'entrada que la batalla del suplicatori serà molt difícil de guanyar, però sí que pot servir d'altaveu i per guanyar complicitats.

L'altra gran batalla que no es pot donar per perduda és la de l'escó d'Oriol Junqueras. El mateix Sassoli va reconèixer ahir que el líder d'ERC ha estat eurodiputat entre el 2 de juliol i el 3 de gener, quan va cessar per ordre de la Junta Electoral Central. Aquest reconeixement és en ell mateix contradictori. Si es defensa que Junqueras va adquirir la seva condició d'eurodiputat de forma legal, el que no es pot fer és retirar-li aquesta condició incomplint les normes del Parlament Europeu, que marquen que hi ha d'haver un procés de suplicatori per retirar-li la immunitat. Sense això no se li pot aplicar la condemna del 14 d'octubre. En aquest àmbit, la sentència del TJUE del 19 de desembre representa un aval jurídic important que permetrà, de ben segur, obrir nous escenaris.

Però el més important del que va passar ahir és que cada vegada la Unió Europea ho tindrà més difícil per ignorar la qüestió catalana. Perquè ara ja no és un "conflicte intern" sobre sobiranies sinó una qüestió de drets polítics i democràtics, és a dir, una qüestió que està en l'essència del projecte europeu. I és que és gràcies a la sentència del TJUE sobre Junqueras que s'ha pogut reafirmar el dret europeu (i dels europeus) per sobre de l'estatal i, per tant, s'han eixamplat els límits de la ciutadania europea.

És per aquest motiu que l'independentisme català s'ha de moure sempre dins de l'europeisme militant i deixar les vel·leitats euroescèptiques per als populistes d'extrema dreta de Vox o fins i tot del PP i Cs. Perquè si avui existeix una mínima esperança que es pugui fer justícia en aquest cas és gràcies a la cobertura jurisdiccional que ofereix la Unió Europea, que compta amb uns tribunals sense contaminació ideològica pel que fa a la qüestió catalana. El Parlament Europeu i els tribunals són ara els dos escenaris internacionals on es juga la partida. Fins al final.

stats