03/09/2018

El problema no és l'Estatut, sinó l'Estat

2 min
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu. EFE

BarcelonaPedro Sánchez ha insistit que la solució al conflicte català passa per un "referèndum sobre l'autogovern", un eufemisme per no dir directament una votació sobre un nou Estatut d'Autonomia. Aquesta proposta no es pot considerar en si mateixa una oferta per a Catalunya, perquè abans caldria omplir-la de contingut. Per exemple, ¿es blindarien les competències sobre llengua i cultura? ¿Tindria la Generalitat la competència sobre l'aeroport del Prat? ¿Tindria una Hisenda pròpia i un sistema de finançament singular i just? Però fins i tot passant per alt totes aquestes incògnites, l'experiència de l'Estatut del 2006 ensenya que el problema no és tant arribar a un pacte amb l'esquerra espanyola (que també), sinó la incapacitat o la manca de voluntat real d'aquesta per complir-lo. En altres paraules, els catalans han après que no serveix de res pactar un nou Estatut que ampliï el seu autogovern si després l'Estat, a través de les seves institucions o aparells funcionarials, el boicoteja. Perquè això és exactament el que va passar el 2010, quan un Tribunal Constitucional polititzat i deslegitimat davant l'opinió pública va esmenar la plana a la voluntat expressada en referèndum pels ciutadans.

Per tant, si Pedro Sánchez vol fer creïble la seva oferta d'un nou Estatut per a Catalunya abans hauria de presentar els eixos d'una reforma de la Constitució que blindés la norma catalana i que impedís, per exemple, que el TC pogués anul·lar-ne qualsevol precepte. De fet, aquesta semblava que era la proposta inicial del PSOE de Sánchez, canviar la Constitució, però ara sembla que l'ha desada en un calaix davant la seva pròpia divisió interna i l'hostilitat habitual de PP i Cs, que han convertit l'Espanya unitària i l'aversió a la diversitat en la seva única raó de ser.

Més enllà de l'arquitectura institucional i legal, Sánchez hauria de ser conscient que el problema de fons és la forta cultura unitarista i corporativa de l'administració central de l'Estat, que es resisteix a qualsevol cessió de competències perquè no està disposada a compartir el poder que ara exerceix en règim de monopoli. El problema, per tant, no és l'Estatut, sinó un Estat refractari a la descentralització, amb una visió patrimonial del sector públic i fortament nacionalista espanyola.

És la constatació que Espanya no té la cultural federal ni la sensibilitat política suficient per reconèixer la singularitat de Catalunya construint un espai on es pugui sentir confortable. I és aquesta falta de sensibilitat la que ha portat centenars de milers de ciutadans a apostar per la independència com a única sortida. L'independentisme no és fruit, com alguns pretenen, de la manipulació de líders maquiavèl·lics i ciutadans adoctrinats o d'una conjuntura concreta, sinó que és, en bona mesura, una opció racional que respon a l'acumulació de fracassos concrets, com ara el procés estatutari del 2006.

Els catalans majoritàriament volen un referèndum per decidir sobre la independència. Per tant, si Sánchez vol resoldre el tema català, només té opcions que passen per votar. Ara falta veure si és capaç d'engegar una ambiciosa reforma de l'Estat que pugui convèncer una part de catalans que encara és possible encabir Catalunya al seu si i confrontar a les urnes aquesta oferta amb l'opció de la independència.

stats