La prova de la guerra bruta contra l'independentisme

Cal arribar fins al fons en la investigació de l'espionatge als dirigents independentistes

La notícia que els telèfons mòbils del president del Parlament, Roger Torrent, del líder del grup d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel i del membre de l'ANC Jordi Domingo van ser intervinguts a través del programa espia Pegasus, desenvolupat per l'empresa israeliana NSO, entre l'abril i maig de l'any passat demostra que la guerra bruta contra l'independentisme continua ben viva, fins i tot sota el govern del PSOE. Torrent va acusar ahir directament l'Estat d'espiar-lo, ja que l'empresa NSO només ven aquest software a governs per lluitar contra el crim i el terrorisme. De fet, els grups sobiranistes al Congrés van subscriure ahir una petició perquè s'investigui aquest cas, que és un autèntic escàndol.

No és cap secret que molts dirigents independentistes, sobretot pels voltants de l'1-O i quan estava en marxa la investigació que liderava el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, sospitaven que tenien els mòbils intervinguts i prenien totes les precaucions necessàries. De fet, algunes de les converses enregistrades van ser filtrades a la premsa amb un objectiu clarament polític, com en el cas del dirigent d'ERC Lluís Salvador.

Però en els mesos d'abril i maig del 2019 no consta cap investigació judicial en marxa, per tant aquestes escoltes es devien fer sense cap cobertura judicial. Es tractaria, doncs, d'espionatge il·legal contra polítics democràticament elegits, una pràctica més pròpia d'una dictadura que d'una democràcia avançada. Esperem que la UE en prengui nota i aclareixi aquest cas.

Però, en primer lloc, hauria de ser el govern espanyol el principal interessat a investigar-lo, perquè no fer-ho el convertiria en còmplice. En aquest sentit, la reacció d'ahir de la ministra portaveu, María Jesús Montero, va ser clarament decebedora. No n'hi ha prou amb dir que el govern espanyol no en sap res i amb instar els afectats a posar una denúncia al jutjat. El govern espanyol ha de ser proactiu en la defensa dels drets civils dels representants democràtics. Si algú està jugant brut, i com s'ha vist és una pràctica habitual de les clavegueres de l'Estat, l'executiu de Sánchez i Iglesias ha d'arribar fins al final i depurar responsabilitats. Existeix el precedent històric de la dimissió el 1995 del llavors vicepresident Narcís Serra i el ministre de Defensa, Julián García Vargas, quan es va descobrir que el Cesid (l'antecessor del CNI) havia espiat il·legalment Herri Batasuna.

Si Sánchez vol demostrar el seu compromís amb els valors democràtics, i que de veritat vol fer net i acabar amb aquestes pràctiques, ara té una oportunitat d'or. No en va les víctimes de l'espionatge són els seus propis socis parlamentaris, els que van facilitar la seva investidura. Amb aquestes qüestions no s'hi val a amagar el cap sota l'ala o a minimitzar-ho, perquè avui són els independentistes catalans, però demà ho pot ser qualsevol. Si honestament es vol obrir una etapa de diàleg i distensió, abans s'ha d'aclarir aquest episodi. Caigui qui caigui.