08/04/2020

Reaccionar a una mala gestió

2 min
Una familiar enviant un petó a través del vidre de la residència Prat, de Tona, que la setmana passada ja va demanar la intervenció de la Generalitat

BarcelonaEl Govern va prendre aquest dimecres la decisió de posar les residències de persones grans, principal focus de perill de la pandèmia de covid-19, sota el control del departament de Salut. Es tracta d'un pas necessari però que arriba tard, ja que fa molts dies que era evident que el departament de Treball, Afers Socials i Famílies no té les eines, ni els equips, ni la capacitat per gestionar una emergència com aquesta i es trobava desbordat per la situació. La Comunitat de Madrid, que tampoc és cap exemple de gestió de la crisi, ja va prendre aquesta decisió el passat 26 de març. Les residències han estat i són, sens dubte, el pitjor punt de la gestió del Govern.

En realitat, des del moment en què es declara una emergència sanitària com la que estem vivint, són les autoritats sanitàries les que han de prendre el control. Només Salut, en col·laboració amb Protecció Civil i Interior, té protocols per afrontar crisis com aquesta. I si ells ja s'han vist desbordats, imaginem-nos com devia ser la situació a Afers Socials. No dubtem de la bona voluntat, però en la gestió pública no n'hi ha prou i hauria d'haver estat el mateix conseller, Chakir El Homrani, el primer a demanar el trasllat de la competència en veure la magnitud de la tragèdia, amb més de mil morts des de l'inici de la crisi.

I és que un cop sembla que la situació s'ha estabilitzat a les UCI dels hospitals catalans gràcies a aconseguir equilibrar altes i baixes, ara el principal focus de perill se situa en les llars d'avis, on en alguns casos no hi ha les condicions mínimes per evitar el risc de contagi ni per tractar els malalts. Aquestes residències han de rebre el tractament de centre sociosanitari, amb controls mèdics regulars i material de protecció adequat i formació constant per als seus treballadors. Tres setmanes després de decretar l'estat d'alarma no pot ser que encara faltin guants i mascaretes o que no s'estigui del tot segur de quina és la situació en alguns centres.

Tampoc és de rebut que no se sàpiga amb exactitud si els residents morts amb covid-19 a les residències són tots els que han mort o només una part. O que tampoc se sàpiga si el balanç diari de xifres que ofereix la conselleria s'ha de sumar o no al que fa el departament de Salut. Alguna cosa està fallant en el recompte de morts si les xifres no es poden quadrar. I fer-les públiques cada dia a quarts de dotze de la nit i no contestar les preguntes dels periodistes si no és amb evasives en les rodes de premsa, no hi ajuda.

Encara falten moltes coses per estudiar sobre el covid-19, però sí que sabem que s'acarnissa especialment amb la gent gran i amb aquelles persones que tenen patologies prèvies en l'aparell respiratori. Per tant, és possible traçar un pla de protecció per a sectors de la població concrets. Les residències han de ser una prioritat absoluta del Govern perquè no podem permetre que la generació que va patir la postguerra i va (re)construir en part el món que tenim ara quedi desprotegida davant d'aquesta amenaça. Els hi devem.

stats