La responsabilitat històrica de Sánchez i Iglesias
BarcelonaPedro Sánchez va viure ahir un bany de realitat al Congrés de Diputats. Només un diputat, el representant del Partit Regionalista de Cantàbria, va sumar el seu vot als 123 del PSOE a favor de la investidura del candidat socialista. Aquest fracàs va ser el resultat pràctic d'una tàctica negociadora caòtica i incomprensible per al comú dels mortals, en què, en lloc d'intentar apuntalar una majoria progressista amb Podem i els nacionalistes, Sánchez ha centrat els seus esforços al llarg de dos dies a atacar els seus possibles socis i a demanar l'abstenció al PP i Ciutadans.
Ahir, però, va semblar que Sánchez anava entrant en raó i es disposava a iniciar una negociació a contrarellotge amb l'objectiu d'arribar a dijous amb un pacte tancat amb Podem que faciliti, al seu torn, l'adhesió del PNB i Compromís. Això, sumat a l'abstenció de Bildu i ERC, facilitaria una investidura en segona volta al sumar més sís que nos.
Els intents del candidat socialista per estovar Pablo Iglesias durant el debat han resultat infructuosos. En part perquè Iglesias ha mantingut la seva posició i en part perquè la resta de possibles socis li van reclamar a ell que arribés a un acord. La pressió, doncs, no és per a Iglesias sinó per a Sánchez, cosa que és lògica perquè al capdavall és ell qui es juga la possibilitat de ser president.
Tant Gabriel Rufián, per part d'ERC, com Joan Baldoví, per Compromís, van insistir en un mateix argument: els dos líders de l'esquerra espanyola tenen la responsabilitat històrica d'arribar a un acord per barrar el pas a una triple dreta que ja defensa sense complexos el desmuntatge de l'estat de les autonomies. L'únic matís és si s'ha de fer de forma progressiva o de cop, com pretén Vox.
El representant del PNB, Aitor Esteban, també va subratllar que l'acord no pot ser només per a una investidura, sinó que hauria d'anar més enllà i incloure uns futurs pressupostos i un full de ruta de programa compartit per diverses forces. La clau està en posar les llums llargues i no eludir cap dels problemes greus que pateix l'estat espanyol, començant pel conflicte català.
En aquest sentit, ahir vam veure dos discursos marcadament diferents al Congrés de Diputats per part de les forces independentistes, tot i compartir el vot negatiu. D'una banda, ERC va optar per un discurs conciliador i de mà estesa, oferint l'abstenció si finalment hi ha un acord PSOE-Podem. De fet, Rufián va ser dels més explícits a l'hora d'advertir dels riscos d'una repetició electoral. De l'altra, Laura Borràs, de JxCat, no va donar opció ni a l'abstenció i va fer bandera del seu 'no' a Sánchez. Tot apunta que els dos partits que comparteixen govern dijous votaran diferent.
Curiosament, el discurs de Borràs coincidia en el temps amb l'anunci de la presidenta de la Diputació de Barcelona, la socialista Núria Marín –que governa amb JxCat–, que traurà el llaç groc de la façana. És un exemple de la complexitat del moment, que reclama, sobretot, coherència i parlar clar a la ciutadania.
