Una reunió difícil, però necessària
BarcelonaEl president del grup de JxCat al Parlament, Jordi Sànchez, ha fet arribar aquest dilluns una carta a Catalunya Ràdio on anima el president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, a "facilitar una reunió amb una delegació del govern espanyol" el dijous dia 20, aprofitant el sopar organitzat per Foment, o el divendres 21, coincidint amb la controvertida celebració d'un consell de ministres a la Llotja de Mar. Sànchez, que porta 17 dies en vaga de fam, considera preocupant que la jornada de protesta de divendres acabi amb imatges de violència que afectin negativament l'independentisme català. Dissabte passat, en una entrevista a l'ARA, l'exlíder de l'ANC va ser molt explícit: "Si perdem el relat de la no-violència, ho perdem tot".
Seria una paradoxa, i una notícia nefasta per a l'independentisme, que tenint quatre presos en vaga de fam la notícia no fos aquesta forma de lluita no-violenta i alhora contundent i amb un gran impacte, sinó aldarulls, darrere dels quals és molt difícil esbrinar qui hi ha. Per això és urgent, tal com demana Sànchez, que els dos executius rebaixin la tensió i pactin un format de reunió que permeti asserenar els ànims i llançar el missatge que el diàleg i la negociació és l'única via per solucionar la qüestió catalana.
Des d'aquest punt de vista és el president espanyol el que ha de fer els passos més importants. Sobretot per demostrar a l'opinió pública catalana que la reunió del consell de ministres a Barcelona no és, com pot semblar, una provocació sinó un intent sincer de continuar avançant en el camí de la distensió i el diàleg entre executius. Certament no hi ajuda el fet que coincideixi amb el primer aniversari de les eleccions del 21-D, convocades per primera vegada des de Madrid per Mariano Rajoy gràcies a l'aplicació del 155.
Per això és important que la reunió no sigui una simple foto, sinó que tingui un contingut concret i palpable, una agenda de temes a tractar que demostri que les crides al diàleg del PSOE són alguna cosa més que declaracions. Per exemple, per què no es dona més marge a les finances de la Generalitat canviant la regla de despesa de la llei d'estabilitat pressupostària?
El que no pot pretendre Sánchez és que els independentistes l'aplaudeixin només perquè el seu tarannà és diferent del de Rajoy. Per sort, sembla que els equips de tots dos presidents estan treballant en les últimes hores per trobar un format que satisfaci les dues parts. Pedro Sánchez té dret a poder celebrar un consell de ministres a Barcelona, però ha d'acceptar que milers de persones, en el seu legítim dret a la llibertat d'expressió, protestin pel que consideren una greu injustícia: l'empresonament i l'exili forçós dels dirigents independentistes que van organitzar l'1-O. I el govern català està obligat a garantir l'ordre públic i la seguretat de la reunió, però també té el dret i l'obligació d'exigir que serveixi per a alguna cosa més que per parlar de vaguetats o de l'arquitectura gòtica del Palau de la Generalitat. Una reunió difícil, com es veu, però necessària.
