La salut del català: entre el 'whatsapp' de l'avi i Rosalía
BarcelonaEl debat sobre la salut de la llengua catalana ha tendit històricament a agafar tonalitats dramàtiques i a l'exacerbació de les postures: des del pessimisme rondinaire i paralitzador perquè "no hi ha res a fer", fins a l'optimisme voluntariós dels que consideren que a poc a poc ens en sortim i que amb Franco estàvem pitjor. És allò del got mig ple o mig buit. Per això la millor recepta és acudir a les dades. No les dades cuinades amb l'objectiu de projectar una imatge idíl·lica de la realitat sociolingüística, sinó les que l'exposen de manera crua i sense additius perquè cadascú en tregui les pròpies conclusions. En aquest sentit, les dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics presentada aquest dilluns per la direcció general de Política Lingüística ofereixen una radiografia acurada sobre la salut del català dins dels límits estrictes de Catalunya. El resultat és que un 36,1% dels catalans tenen el català com a llengua habitual enfront d'un 48,6% que fan servir el castellà i un 7,4% que utilitzen les dues llengües indistintament.
Aquests percentatges són molt similars als que l'enquesta oferia el 2013 i el 2008, mentre que el 2003 un 46% de la població tenia el català com a llengua habitual, a només 1,7 punts del castellà. Aquest percentatge va patir una sotragada de 10 punts a causa de l'arribada de més d'un milió d'immigrants a principis del segle XXI. Des de la davallada d'aleshores, la xifra s'ha mantingut estable al voltant de l'esmentat 36%.
La primera conclusió i més evident és que el català està encara en una clara inferioritat respecte al castellà i, per tant, és la llengua que necessita polítiques de protecció i promoció. Quan els partits de la dreta (PP, Cs i Vox) afirmen que és el castellà el que corre perill a Catalunya, estan tergiversant la realitat per un interès purament electoralista, ja que les dades els desmenteixen.
Dit això, de l'enquesta també se'n poden treure dades que conviden a un cert optimisme, com ara que són més els que es dirigeixen només en català als seus fills (35,4%) que als seus avis (28%), un indicador que s'agafa com a referència per saber si una llengua retrocedeix. I com a curiositat detectada aquests últims anys cal assenyalar l'augment de l'ús escrit de la llengua per part de persones que no l'havien escrit mai gràcies a les xarxes socials, especialment pel WhatsApp. Segur que tots tenim al cap l'avi o àvia, el tiet o tieta, que tot i parlar-lo no estava acostumat a escriure en català i ara fa l'esforç d'usar-lo, amb més o menys correcció, en els missatges. La tecnologia et dona aquestes sorpreses.
Els resultats de l'enquesta coincideixen amb l'absurd debat sobre la correcció lingüística de la cançó de Rosalía, Milionària, on es fan servir castellanismes com 'cumpleanys'. Una llengua com el català, que no és majoritària ni en el seu propi territori, hauria de valorar com un èxit descomunal que la utilitzi una artista d'abast mundial com Rosalía. Perquè la llengua només sobreviurà si s'utilitza. I això vol dir que ha de ser apta tant per a usos acadèmics com per ser cantada a ritme de rumba, 'trap' o 'reggaeton'.
