A favor de la unitat contra la segregació escolar

L'acord firmat ahir és un pas endavant per al qual caldrà exigir els recursos econòmics necessaris

La segregació dels alumnes nouvinguts, els alumnes amb discapacitats i els alumnes amb problemes socioeconòmics és un dels grans problemes que afecten el nostre sistema educatiu. La seva desigual incorporació als centres impedeix fer efectiva la igualtat d'oportunitats, que té un dels seus pilars en una educació de qualitat per a tothom, des de la primera infància. A Catalunya hi ha escoles i instituts que concentren nois i noies en situacions de desavantatge i, en canvi, n'hi ha que en queden al marge. No tots els centres fan un esforç d'integració i, per tant, hi ha estudiants clarament perjudicats. A vegades sembla que hi hagi un sistema de dues velocitats educatives. La societat en conjunt hi surt perdent: es creen guetos, s'impedeix el bon funcionament de l'ascensor social, s'enquisten situacions de marginació, es frustren talents, es perden oportunitats. L'escola no és la panacea de tot, però un sistema escolar equitatiu, que sigui una eina de cohesió social, que estiri cap amunt la qualitat educativa mitjana sense renunciar a l'excel·lència dels millors, és una garantia de progrés tant social i cultural com econòmic. 

Per això el pacte que ara s'ha firmat contra la segregació escolar, promogut pel Síndic de Greuges, i que sobre el paper aconsegueix sumar esforços tant de l'escola pública com de la concertada, és una bona notícia. Tant el departament d'Educació com els ajuntaments i les entitats de referència de la comunitat educativa –de Rosa Sensat a la Fundació Bofill, passant per Escola Nova 21, entre moltes altres– o la patronal de l'escola concertada fan seu el document. Un acord que inclou mesures concretes com repartir per zones els alumnes immigrats, protegir els centres d'alta complexitat, garantir la gratuïtat de places concertades als alumnes desafavorits o posar sancions als centres que incompleixin les mesures –es pot arribar a la supressió del concert–. Tot plegat suposa una petita gran revolució que, tanmateix, caldrà veure com es porta a la pràctica, i especialment com es dota pressupostàriament. Aquest pot ser el taló d'Aquil·les del pacte. Sense recursos, que ara mateix no estan garantits, les bones intencions poden quedar en paper mullat. Els ajuntaments han estat els primers a advertir-ho. Caldrà fer, doncs, un seguiment de com es desenvolupa i concreta l'acord perquè, efectivament, suposi un pas endavant.

En tot cas, sorprèn que alguns col·lectius rellevants de la comunitat educativa hagin volgut quedar al marge de l'acord, com ara el principal sindicat de mestres (USTEC) o els representants dels pares i mares de l'escola pública (Fapac), o també la CUP. Tots ells han arguït un suposat tracte de favor de les concertades, quan en realitat el que es fa és comprometre tots els centres en la lluita contra la segregació, que fins ara ha recaigut majoritàriament en les escoles i instituts públics. Per desgràcia, és menys sorprenent l'autoexclusió de Cs i PP, obsedits exclusivament en la seva croada contra la immersió lingüística, que passa per davant de tot.