El Parlament i Felip VI

La cambra catalana ha de defensar la seva sobirania, i els lletrats, la seva autonomia professional

Nou xoc entre forces independentistes al Parlament. Les resolucions de la setmana passada dels grups de JxCat, ERC i la CUP contra la monarquia han estat retallades pels lletrats a l'hora de ser publicades al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) per evitar entrar en contradicció amb les sentències del Tribunal Constitucional. Era una acció previsible i anunciada. El secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha complert aquest dilluns l'avís que ja va fer divendres als membres de la mesa. I de retruc a ixò ha provocat un nou i no menys previsible enfrontament entre les dues ànimes de l'independentisme, malgrat la seva convivència en la coalició de govern. Aquest cop la topada ha tingut el màxim rang institucional: el president de la Generalitat, Quim Torra, ha carregat contra el president del Parlament, Roger Torrent, a qui ha demanat el cessament de Muro. Estem, no hi ha dubte, davant d'una situació difícil de resoldre. D'una banda, hi ha la sobirania de la cambra catalana per debatre i adoptar posicionaments en el sentit que la majoria decideixi; de l'altra, tenim la responsabilitat dels alts funcionaris del Parlament per actuar d'acord amb el principi de legalitat. En tot cas, fent evident la contradicció, se salven les dues legitimitats: la votació es va produir, i n'haurà quedat constància; alhora, els lletrats han volgut ser fidels a les seves funcions i a la legalitat vigent. 

En realitat, assenyalar els funcionaris del Parlament és una mena d'actuació política poc lleial amb la cambra. Suposa qüestionar la mateixa institució. Els funcionaris de carrera  haurien de quedar al marge de les opcions partidistes, se'ls hauria de preservar precisament en pro de l'enfortiment de la cambra. La majoria parlamentària no pot forçar un posicionament polític dels funcionaris, que d'aquesta manera perden la seva necessària neutralitat i autonomia professional. La defensa de la sobirania del Parlament passa també pel màxim respecte als seus alts funcionaris. 

En tot cas, el que podria haver quedat així, com una contradicció assumible i estratègica, s'ha acabat girant en contra del bloc independentista, de manera que l'atenció s'ha desviat cap a les contradiccions d'una majoria política que un cop més mostra la seva divisió, d'altra banda fàcilment atribuïble a interessos electorals. En canvi, l'objecte de denúncia que els havia unit, és a dir, l'escandalosa actuació de la monarquia espanyola, ha quedat en aquest cas en un segon pla. De fet, aquest dilluns el mateix Felip VI ha reaparegut a Mallorca com si no passés res, com si la fugida del seu pare i rei emèrit, assetjat per les denúncies de corrupció, i ara mateix en parador desconegut, no l'afectés gens.

És una llàstima, doncs, que la manca de cintura hagi prevalgut una vegada més per damunt del mínim comú denominador, en aquest cas tan evident i fàcil, quan la desorientació de la casa reial està fent trontollar un dels pilars del règim del 1978, la Corona. L'independentisme un cop més es fa la traveta, esquitxa el Parlament i desaprofita una ocasió per anar unit.