26/06/2019

Europa també es construeix des de les universitats

2 min
La UB és l’única universitat de l’Estat que apareix en les 200 primeres posicions del rànquing QS World University.

BarcelonaNo tot són males notícies per a Europa. En plena crisi de l'europeisme, amb l'irresolt culebró del Brexit i la permanent crisi migratòria que ha convertit la frontera mediterrània en una vergonya col·lectiva, ens arriba del món universitari un interessant revulsiu. Una bona notícia: la posada en marxa de 'supercampus' europeus, una iniciativa per millorar la mobilitat d'estudiants i professors en la qual participen 114 institucions de 24 països. De Catalunya, hi ha les quatre grans universitats públiques: la de Barcelona (UB) –que liderarà el seu grup de treball–, l'Autònoma de Barcelona (UAB), la Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Set centres més de l'Estat també en formen part. Tot aquest conjunt d'universitats s'han unit per afinitats temàtiques en 17 aliances o 'supercampus' i sumaran esforços amb l'objectiu de potenciar "la qualitat, la inclusió i la competitivitat". Cadascuna de les aliances rebrà cinc milions d'euros en els pròxims tres anys per dur a terme els seus programes. En total s'hi invertiran 85 milions d'euros. Des del punt de vista pressupostari, és un inici modest, però un inici. El millor és la idea. Ara cal fer-la realitat.

La construcció europea s'ha fet històricament des de l'economia. La política sempre ha anat al darrere, amb els estats gelosos de la seva sobirania, massa sovint actuant reactivament, només avançant a força de crisis. Ara mateix, el creixent nacionalisme exacerbat per la ultradreta no augura res de bo. De fet, va en contra dels valors universals de pau, llibertat, drets bàsics i tolerància damunt els quals s'ha bastit una unitat sempre incompleta, llastada per la burocràcia de Brussel·les i altre cop qüestionada políticament aquests últims anys. Una unitat, tanmateix, sense la qual el Vell Continent seria avui un lloc pitjor per viure-hi. A molts ciutadans els costa veure com l'euro i la caiguda de barreres frontereres han canviat les seves vides en poques dècades. O com, en el terreny universitari, hi ha per exemple un abans i un després de les beques Erasmus, que han fet més per escurçar distàncies físiques i mentals entre europeus de diferents llengües i nivells socioeconòmics que la gran política.

Doncs bé, aquesta nova iniciativa universitària va en la línia d'enfortir aquesta unitat des de la base, des de la joventut, des del coneixement i la cultura. No està gens malament. És un bon plantejament. Caldrà que no quedi, però, en un simple enunciat o en experiències testimonials. Si, en efecte, s'aconsegueixen més i creixents intercanvis efectius, si les noves sinergies reals entre centres van endavant, s'estarà consolidant de manera pràctica i real la tan necessària unitat europea. I s'estarà contribuint a combatre la involució ideològica que preconitza en molts països un nou tancament, una marxa enrere que erròniament veu en Europa, en la seva rica diversitat, el suposat origen de tots els mals. El que cal no és menys Europa, sinó més i millor Europa: construir-la des de la base, amb apostes útils i serioses com aquesta. És el camí.

stats