La voluntat de diàleg es demostra dialogant

El govern espanyol busca excuses per no convocar la taula de diàleg amb la Generalitat

És evident que el govern espanyol i el PSOE no tenen cap ganes de convocar la taula de diàleg amb la Generalitat en un moment en què flirtegen amb la possibilitat de canviar ERC per Cs com a soci preferent. Des de la Moncloa aquest dimarts s'apuntava a la divisió dins del Govern i al comportament "erràtic" del president Torra com a motius per no posar en marxa la maquinària de la reunió amb els contactes previs per fixar una data. I des del Govern, la consellera portaveu, Meritxell Budó, evitava també posar una data i passava la pilota a la Moncloa.

Tothom sap que fins que no hi hagi eleccions a Catalunya i s'aclareixi el panorama polític, és a dir, se sàpiga amb quina força electoral compta cada actor, la taula de diàleg difícilment podrà donar fruits. Però això no és un motiu per no reunir-la durant el mes de juliol, ja que el diàleg és com el moviment, es demostra practicant-lo. Si el govern espanyol vol que la societat catalana es prengui seriosament la seva aposta pel diàleg ha de fer el pas de convocar la part catalana i fixar una data. Si no ho fa, la imatge que transmetrà és que, en realitat, el gir de Sánchez després de les eleccions del novembre va ser un mer moviment tàctic per aconseguir la investidura.

Des de la part catalana també resulta preocupant que no hi hagi una posició consensuada per abordar aquest diàleg. Sobre el paper, tant ERC com JxCat defensen el diàleg com a via de resolució del conflicte polític català, per tant haurien de pressionar de manera conjunta per aconseguir fer seure el govern espanyol i obligar-lo a complir el seu compromís, és a dir, una reunió al mes. Però en realitat només ERC sembla realment interessada que es pugui celebrar una reunió aquest mes de juliol, mentre que JxCat veu amb recel una taula que va ser pactada exclusivament pels republicans.

Però més enllà d'aquests recels i picabaralles, els partits del Govern haurien de valorar la importància que té aquest instrument, que situa el president de la Generalitat i el del govern espanyol en un pla d'igualtat i envia un missatge sobre la voluntat catalana de trobar una sortida política negociada. La taula desgasta Sánchez davant l'oposició, i per això no vol una altra reunió, però legitima l'independentisme com a interlocutor davant la comunitat internacional.

Per això posar obstacles des de Catalunya a la reunió és un error que només beneficia el PSOE i Pedro Sánchez, que aspiren a aprofitar la pandèmia per treure la carpeta catalana de l'agenda. Com a mínim, l'estratègia hauria d'anar encaminada a posar en evidència el president espanyol i forçar-lo a triar entre els partits independentistes catalans o Ciutadans. Si algú s'ha de carregar el diàleg no pot ser l'independentisme català, que no té gaires cartes de presentació millors que la de demostrar una tossuda voluntat de pacte. Per això ara no és el moment de càlculs partidistes sinó de jugar la partida al tauler espanyol, és a dir, a l'europeu.