El turisme ha d'afrontar el cost de contaminar
BarcelonaEl sector del turisme representa el 15% del PIB i el 9% de l'ocupació a la ciutat de Barcelona, però moltes vegades aquesta activitat té uns costos (externalitats) que paguen tots els ciutadans. L'exemple més flagrant és el de la contaminació provocada pels creuers. Segons un estudi fet públic aquest dimecres per la federació Transport & Environment, de la qual forma part Ecologistes en Acció, els ports de Barcelona i Palma, juntament amb els de Venècia, Civitavecchia i Southampton, són els que suporten més contaminació provinent d'aquest tipus de naus.
Les xifres de l'informe són esfereïdores. Els vaixells de la principal companyia que opera al planeta, Carnival Corporation, van emetre deu vegades més diòxid de sofre que tots els cotxes de la Unió Europea junts, uns 260 milions. La segona companyia, Royal Caribbean Cruises, en va emetre quatre vegades més. Es dona la paradoxa que les ciutats estan limitant d'una banda l'entrada de vehicles dièsel, mentre de l'altra no posen límits a aquestes ciutats flotants que produeixen, segons les paraules del director de Transport & Environment, Faig Abbasov, "els combustibles més tòxics que existeixen". Aquesta entitat demana que es treballi per imposar "als creuers que són als ports regulacions d'emissió zero" tan aviat com sigui possible.
En realitat es tracta d'una demanda molt raonable, i que ja s'aplica en molts altres sectors industrials però que fins ara no s'ha tingut en compte en el cas dels creuers. I com es fa això? Doncs amb dos tipus de mesures. D'entrada, exigint que el funcionament dels motors de les naus s'adapti a les noves normes mediambientals, igual que es fa amb els cotxes. I, en segon lloc, facilitant que consumeixin energia neta quan estan atracats al port. Actualment, els motors d'aquests vaixells continuen funcionant mentre estan atracats perquè necessiten produir electricitat. Del que es tractaria, doncs, és d'obligar aquestes companyies a sufragar unes subestacions elèctriques en els mateixos ports a les quals es poguessin 'endollar' en el moment de l'atracament. D'aquesta manera s'evitaria una part molt important de les emissions de CO2.
És evident que aquest tipus de regulació no la pot establir una ciutat en solitari, ni tan sols un estat, sinó que ha de ser, com a mínim, d'abast europeu, per evitar el xantatge i la competència deslleial d'uns ports sobre uns altres. Ha de ser, doncs, la Unió Europea la que posi límits a la pol·lució causada pels creuers al Mediterrani (al mar del Nord ja s'han fet els primers passos) si de veritat es vol que sigui una mesura efectiva.
Aquesta és només una de les múltiples decisions que s'hauran de prendre en un futur immediat per millorar la salut del planeta i dels éssers que hi vivim. Dimecres va ser el Dia Mundial del Medi Ambient i cal més que mai –sobretot tenint en compte els retrocessos que s'estan patint en aquest àmbit per les polítiques regressives de líders com Trump o Bolsonaro– que no ens quedem quiets o passius. Perquè de planeta, de moment, només en tenim un.
