Per molt que es parli d'aquesta magnífica recuperació, sembla que la trista realitat és que, per a la majoria de ciutadans, no arriba mai. És evident que l'economia financera va superbé. El mateix Emilio Botín ho va confirmar: "Els diners arriben de tot arreu", va dir. Però quan passejo per les botigues o els bars de l'Alt Empordà, el que la majoria de les persones m'expliquen és que aquests diners, a ells, no els arriben, i sobretot no arriben al seu calaix. Ara les dades de vendes del comerç publicades per l'Eurostat ho confirmen. Sense unes polítiques efectives per desbloquejar el crèdit i generar feina en grans quantitats, la tendència no canviarà. A aquest ritme, el discurs triomfalista acabarà amb un naufragi contra l'escull del crèdit d'una banda i les roques de Caribdis de l'altra.
Segurament els que treballen en el sector d'exportacions ho estan vivint millor, però puc entendre la majoria dels meus conciutadans quan diuen, i amb una sola veu, "el que necessitem ara són fets i no més paraules!"
