Les decisions anunciades pel BCE tenen poca cosa de contundents, tret d’un ajust en el tipus. La línia anunciada pel president de l’ens en la trobada de banquers centrals de fa quinze dies als Estats Units s’ha seguit al peu de la lletra. Res de comprar bons sobirans, de moment, això queda per a més endavant. Com a contrapartida el BCE iniciarà un programa d’actius privats d’una mida més petita. Draghi reconeix que les expectatives de la inflació no són prou engrescadores, però espera que amb la baixada de l’euro i el subministrament de liquiditat als bancs la situació millorarà.
Vist des de fora es transmet la sensació d’una Europa cada vegada més japonesa, amb un creixement i una inflació preocupants: els bons alemanys semblen més japonesos que els japonesos. Hi ha una Europa que s’enfonsa sense realment saber per què. En definitiva, una trista figura. ¿Tan difícil és prendre mesures valentes en una unió de divuit estats membres?
