Després de mesos sentint el missatge monòton que la recessió s'havia acabat i que l'economia espanyola estava a punt d'arrencar de debò, la decisió del BCE d'abaixar tipus -causada precisament pel temor a una deflació que molts deien que era gairebé impossible- deu haver caigut com una galleda d'aigua freda.
El ciutadans ja estan bastant escèptics després d'anys de falses esperances. És irònicament cert: l'economia espanyola sí que dóna senyals de tímida recuperació. Però és precisament en la seva timidesa que hi ha el problema: no arrenca amb prou força ni per abaixar l'atur ni per augmentar el consum. Les exportacions van bé i prou.
La conseqüència és la deflació, perquè l'oferta supera, i de molt, la demanda. De moment, el BCE només ha aixecat l'alarma. Una baixada de 0,25% amb prou feines es notarà, però passaran més coses, moltes més. Un dia el BCE acabarà practicant el que semblava que mai faria: imitar la Fed i comprar deute dels països sense posar condicions a canvi.
