El pogrom contra els homosexuals de Txetxènia

Als familiars dels ciutadans que no són del gust de les autoritats se’ls amenaça, se’ls apallissa, se’ls reté o se’ls crema la casa

Aprincipis d’abril van sortir a la llum informacions que indicaven que a Txetxènia, la petita i tumultuosa república situada a l’extrem meridional de la Federació Russa, s’estava perpetrant una campanya de persecució contra els homosexuals. Segons el diari independent rus Nóvaia Gazeta, la policia va arrestar i agredir brutalment més de 100 homes gais en presons secretes, i almenys tres d’ells van morir. Molts continuen detinguts.

Sumides en la por i la desesperació, 75 persones van trucar a la línia directa d’atenció a Txetxènia de Russian LGBT Network, una entitat de defensa dels drets del col·lectiu LGBT. D’aquestes 75, 52 afirmaven que havien sigut víctimes de la recent onada d’agressions i 30 van fugir a Moscou, on van rebre ajuda d’activistes LGBT. “Tan bon punt et porten allà -em va dir un supervivent referint-se a la presó secreta de Txetxènia on l’havien retingut-, comencen les pallisses i les electrocucions, durant les quals t’exigeixen que els donis informació sobre les persones amb qui mantens relacions”. Els guardes, va explicar, escupen a la cara als presoners, entre altres coses pitjors: “Érem tan odiats que tots els guardes se sentien obligats a pegar-nos quan els passàvem pel costat”.

Aquesta persecució dels homosexuals és simptomàtica del règim repressiu que actualment governa Txetxènia. Des de l’ensorrament de la Unió Soviètica, aquest territori ha viscut en pròpia pell l’agitació separatista, el terrorisme i dues guerres sagnants. Hi ha hagut desenes de milers de víctimes mortals i més de 5.000 persones continuen desaparegudes.

El líder autocràtic de Txetxènia, Ramzan Kadírov, ha comptat amb el suport gairebé incondicional del president rus, Vladímir Putin. Quan Kadírov va accedir al poder, després de la mort del seu pare, va monopolitzar el poder col·locant els seus partidaris al capdavant de les institucions federals. També es va assegurar que els seus milicians quedessin integrats al cos local de policia, i les habilitats violentes dels seus homes es van posar al servei d’operacions antiterroristes executades amb mà dura en nom del Kremlin. El 2009 Kadírov havia aconseguit suprimir la insurgència separatista i consolidar el seu règim. Moscou va recompensar la seva lleialtat amb una generosa injecció de fons federals per reconstruir les ciutats txetxenes i erigir gratacels relluents a la capital, Grozni.

En aquest clima d’humiliació i por immensa, els txetxens fugen massivament de la Federació Russa

El càstig col·lectiu és el segell distintiu de la repressió de Kadírov. Als familiars dels ciutadans que no són del gust de les autoritats se’ls amenaça, se’ls apallissa, se’ls reté, se’ls expulsa de la República o se’ls crema la casa. Al principi aquests mètodes es van aplicar als sospitosos de formar part dels rebels, però s’han fet extensius als crítics amb el règim, als dissidents religiosos i fins i tot als qui condueixen ebris. I aquest cop s’han aplicat les mateixes tècniques a les famílies d’homes sospitosos de ser homosexuals, als quals s’amenaça amb la detenció si no s’entreguen a la policia.

“Si algú no obeeix les meves ordres en aquesta República, jo l’obligaré a fer-ho”, es vantava Kadírov el 2013. En aquest clima d’humiliació i por immensa, els txetxens fugen massivament de la Federació Russa. Tanmateix, el Kremlin fa els ulls grossos davant d’aquests excessos a canvi de lleialtat. Kadírov afirma que és un soldat ras de Putin. Txetxènia fa sortir milers de treballadors públics, estudiants i escolars al carrer per celebrar la diada de Rússia, l’aniversari de Putin i l’annexió de Crimea, i ataca regularment Occident, els liberals russos i l’oposició. Però, per sobre de tot, Kadírov s’ha dedicat a lluitar contra el separatisme i la insurgència islamista.

Kadírov és l’únic dirigent regional de la federació que gaudeix de facto del control dels serveis de seguretat al seu territori. A banda de les subvencions que la República obté de Rússia, hi floreix una pròspera economia paral·lela basada en l’extorsió i el suborn. Funcionaris públics denuncien que se’ls obliga a entregar una part del seu sou.

Putin té a les seves mans aturar la violència contra els homes homosexuals, buidar les presons il·legals i obligar a obrir una investigació sobre la campanya de persecució

La ideologia oficial txetxena és una barreja de tradicionalisme, islamisme sufí i putinisme. Les autoritats han prohibit l’alcohol, han implantat codis de vestimenta i de “conducta moral” per a les dones, han donat suport a assassinats d’honor i lluites de clans, i fins i tot han tancat orfenats en considerar-los aliens a la cultura txetxena.

Després que els mitjans publiquessin que a la República s’estava detenint homes homosexuals, Kadírov es va reunir amb Putin. Es diu que es va queixar al president rus dels “articles provocadors” dels mitjans en relació amb assumptes sobre els quals li feia “vergonya” parlar.

“N’hi ha que es pensen que són sàdics i que nosaltres no som més que un altre grup social víctima del seu terror -em va dir un homosexual txetxè-, però, en realitat, forma part de la seva nova ideologia d’una «nació pura»”.

Darrere aquesta façana d’estabilitat, Kadírov està mancat de legitimitat, tant a l’interior del país com a l’estranger. Des del 2016 s’han incrementat les tensions internes. Una crisi econòmica, sumada a les expropiacions de l’estat, ha sumit grans segments de la població en la misèria. Si bé les autoritats tracten els crítics amb duresa, la diàspora txetxena, cada cop més nombrosa a Europa, s’ha mobilitzat per organitzar protestes.

Kadírov i la seva camarilla depenen totalment de Putin. El president rus té a les seves mans aturar la violència contra els homes homosexuals, buidar les presons il·legals i obligar a obrir una investigació sobre la campanya de persecució. Mentre Putin continuï donant l’aprovació tàcita del Kremlin a les repressions de Kadírov, no farà més que anar amuntegant problemes per a la Federació Russa.

El conflicte de Txetxènia no s’ha resolt, només s’ha contingut per la força bruta i el vincle personal entre els dos dirigents. La inestabilitat de la situació fa que, a llarg termini, sigui gairebé inevitable que esclati un nou conflicte mortífer a Txetxènia.