20/08/2019

Les vacances més desiguals

3 min

Molts recordem els estius de la nostra infància com llargs mesos de calor, platja, dies eterns de jocs al carrer i algun quadern de deures de vacances. Eren moments per fer tot allò que durant el curs escolar no hi havia temps de fer, retrobar-se amb els amics del poble i compartir moments amb la família. I sempre, passés el que passés, arribava el setembre, sinònim de comprar llibres de matemàtiques i llengua, i renovar el material escolar. Però la tornada a les aules no era, ni és, igual per a tots: alguns estudiants treuen més profit de les vacances que d’altres.

Ja fa més d’un segle que es va descobrir que, al llarg de les vacances, els alumnes obliden part del coneixement que han après durant el curs. De fet, es calcula que aquesta pèrdua estival equival al contingut d’un mes de classes. Pel que fa a les matemàtiques, tots tenen menys coneixements al setembre dels que tenien quan van acabar el curs anterior. Però no passa el mateix amb altres matèries, com la comprensió lectora. En aquest cas, alguns alumnes no perden capacitats durant l’estiu, d'altres sí i n'hi ha que fins i tot les milloren. Què està passant entre juny i setembre perquè les competències dels estudiants variïn tant? Doncs que probablement no estan gaudint del mateix tipus de vacances.

Alguns nens tenen uns estius intel·lectualment més actius que durant el curs escolar, amb viatges a l'estranger a aprendre idiomes, casals de ciències i esports o viatges familiars per conèixer món, mentre que d’altres passen els dies a casa, davant d'una pantalla i en molts casos sense cap supervisió. Per exemple, l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya informava que, després de la crisi, un 38% dels seus usuaris no es podien permetre un casal d’estiu.

Per tant, les diferències de renda familiar determinen quina serà la seva pèrdua de coneixement estival dels infants. I per què això no afecta al coneixement en matemàtiques, on la gran part dels alumnes obliden molt del que havien après? Doncs això s'explica perquè les matemàtiques s’aprenen principalment a l’escola, però la comprensió lectora és una capacitat que es desenvolupa també a l'entorn social o familiar. Els alumnes de famílies més riques normalment tenen més llibres a casa, assisteixen a més activitats culturals i passen l’estiu en entorns que els permeten mantenir, i fins i tot millorar, la seva capacitat lectora.

Però aquesta font de desigualtat que és l’estiu no sembla limitar-se només al sistema educatiu. Hi ha estudis als EUA que demostren que els nens de les famílies més pobres tornen a l’escola amb una pitjor salut emocional després de les vacances, en part a causa de les experiències viscudes durant els llargs estius sense escola. L’escola és, per a moltes famílies, la garantia que els seus fills estaran cuidats i ben alimentats, i la falta d’oferta pública a l’estiu representa una pressió tant per a la seva butxaca com per al seu calendari laboral. Si tots dos pares treballen, i no hi ha avis disponibles, cal invertir en algú que els cuidi. Per exemple, al Regne Unit s’estima que les famílies gasten de mitjana 143 € per setmana a l'estiu per la cura dels seus fills.

A Catalunya comptem amb casals i colònies d’estiu organitzats pels ajuntaments, però sovint no cobreixen la totalitat del període estival i el fet de poder anar-hi està molt condicionat per la renda familiar. I la crisi no ha fet més que dificultar encara més l’oferta i la participació en aquestes activitats.

Per evitar que l’estiu es converteixi en l’època més desigual per als infants hi ha diferents solucions. D’una banda, es podria allargar el curs escolar, repartint els llargs mesos d’estiu en més vacances durant l’any. Això permetria també conciliar millor a les famílies, ja que adaptaria el calendari escolar a l'estil de vida actual. Més fàcil seria promocionar més activitats d’estiu, centrades en adquirir capacitats de forma no lectiva, i que permetessin a tots els estudiants desenvolupar altre tipus d’aptituds. Activitats que aquests dies ja estan fent molts nens, però que haurien de ser assequibles per als fills de qualsevol família. L’escola és un igualador social, i ha estat tradicionalment un ascensor social per als nens de les llars menys afortunades. Permetre que a l’estiu aquestes diferències augmentin dispara la desigualtat, i és un luxe que no ens podem permetre.

stats