15/11/2017

Cadena de favors

3 min

“Jo ajudo el partit perquè ell m’ajudi en general, [...] i em tracti bé”. Aquestes eren les declaracions enregistrades de l’empresari Rafael Palencia a l’Audiència Nacional. Expresident de Degremont, ha estat interrogat, ja que, segons els papers de Bárcenas, va ingressar 165.000 euros al Partit Popular (PP) en entregues periòdiques d’entre 30.000 i 35.000 euros.

En paral·lel a la cobertura de les conseqüències de l’article 155 ha transcorregut de nou el judici d’un dels casos de corrupció més greus dels últims anys. El mecanisme ens és conegut. L’hem vist en diferents administracions i nivells de govern, i promogut per diferents colors polítics. Empresaris, principalment relacionats amb el sector de la construcció, realitzen donacions periòdiques al partit, perquè “els tracti bé” atorgant-los adjudicacions en institucions que ells controlen. Un cop concedits aquests contractes, els empresaris tornen el favor retornant al partit entre un 2 i un 3 per cent dels diners públics rebuts. I cal recordar que el cost de la corrupció s’estén més enllà dels diners públics pagats en B per finançar un partit polític. No podem oblidar l’important efecte que això té sobre la competència en els concursos públics, que s’acaba traduint en una qualitat pitjor dels serveis rebuts pels ciutadans. No són les millors empreses les que guanyen els concursos, sinó aquelles a les quals el partit al càrrec deu un favor.

Malgrat que finalment Palencia s’aculli al seu dret de guardar silenci, i no ratifiqui les declaracions fetes a la gravació, aquesta cinta constitueix una prova més del finançament il·legal que ha portat a terme el PP al llarg de les dues últimes dècades. Es tracta d’un sumari reobert ara pel jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata, que ja va iniciar l’any 2013 el jutge Pablo Ruz per investigar els suborns de diversos empresaris. La causa va ser arxivada llavors en no poder acreditar aquest intercanvi de favors entre els empresaris i polítics del PP. Ara tornen a aparèixer les gravacions de Rafael Palencia. I més encara. Dels documents del cas Lezo el jutge De la Mata reclama també el registre de la conversa entre Eduardo Zaplana, exministre de Treball i expresident de la Generalitat Valenciana, i Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid i investigat per diversos casos de corrupció, en què s’explica que es va fer xantatge a Mariano Rajoy amb les gravacions de l’empresari Palencia. Un xantatge que, segons les gravacions, va ser pagat.

La cadena de favors es tanca. Comença amb un “Jo ajudo el partit perquè el partit m’ajudi” i acaba amb “Jo m’acullo al dret de silenci per no perjudicar el partit”. Els favors se seguiran succeint, i pel mig hi haurà quedat un xantatge i milions d’euros públics perduts en trames de corrupció, empreses instrumentals i actors intermediaris. I, cosa que és pitjor, la legitimitat d’unes institucions públiques que no només ens representen a tots, sinó que han de vetllar pel benestar general.

L’any 2012 més d’un 92 per cent dels catalans consideraven que la corrupció era un problema molt o bastant greu. Un valor que es va reduir en 10 punts en els següents quatre anys. Cal tenir en compte que els problemes que ens amoïnen entren a l’agenda política. Sense això, és difícil que s’hi pugui posar remei. Que la corrupció perdi posicions com un dels principals problemes del país ens ha de preocupar, ja que això ajuda a mantenir cobertes trames que ens afecten a la butxaca i al dia a dia de tots. Si bé la situació política que estem vivint a Catalunya ha alterat les nostres prioritats, no podem caure en el risc d’oblidar-nos de la importància de la corrupció política.

Quan, a la sessió de control al Congrés de Diputats d’ahir, Pablo Iglesias va acusar el president Rajoy de formar part d’una organització delictiva i li va demanar explicacions sobre els indicis de finançament il·legal del PP i el cobrament de sobresous, la resposta del líder del PP va ser clara: “Els espanyols acabaran posant-li a vostè una moció de censura, i pot prosperar, sobretot després de les últimes decisions que ha adoptat en relació a Catalunya”. No cometem el mateix error que Rajoy: no deixem que la discussió sobre l’organització política i territorial ens faci oblidar el principal problema que afecta totes les administracions: la corrupció.

stats