MEDI AMBIENT

Superplantes que poden salvar el planeta

La modificació genètica augmenta la capacitat per emmagatzemar CO2 al sòl enlloc d’alliberar-lo

Curiositat i admiració quan Joanne Chory entra a la sala del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). T ota la comunitat científica parla de la investigadora pel potencial prometedor de la seva recerca: plantes capaces de lluitar contra l’escalfament planetari causat per l’excés d’emissions de CO 2. Una desena d’investigadors, liderats per Ana Caño-Delgado, han pogut compartir aquesta setmana amb Chory els avenços dels seus projectes en el camp de la biotecnologia botànica a Catalunya, iniciatives que beuen del coneixement acumulat per aquesta científica nord-americana. “El seu llegat ja fructifica”, diu orgullosa la líder de l’equip de recerca del CRAG, Ana Caño-Delgado, que a més és de les afortunades deixebles directes de Chory, amb qui va formar-se als EUA i amb qui segueix cooperant estretament des de Bellaterra.

Chory és una de les grans sàvies que a força d’anys ha tret l’entrellat de com funcionen els mecanismes de les plantes. L’emergència climàtica ha posat la seva feina sota el focus -acaba de sumar el Princesa d’Astúries de Recerca al seu palmarès- i l’interès s’ha traduït en una donació recent de 35 milions d’euros perquè el seu equip al Salk Institute de Califòrnia impulsi el seu gran projecte de superplantes que, gràcies a la modificació genètica, puguin emmagatzemar més CO 2 al sòl i reduir l’alliberament a l’atmosfera que provoca l’escalfament de la Terra.

Les superplantes modificades es defineixen per un sistema d’arrels més grans i profundes, i són capaces de produir molt més suro (suberina) al sòl. El paper de la suberina -un compost orgànic-és clau, perquè retarda el procés de descomposició pel qual s’alliberen grans quantitats de carboni a l’atmosfera. El procés -testat al laboratori amb la planta tipus Arabidopsis thaliana - multiplica la capacitat de la planta de retenir el CO 2 sota terra. Alhora, el procés per produir més suro també consumeix més CO 2 i, tot plegat, ajudaria a revertir l’excés de carboni que provoquen les activitats humanes (trànsit, indústria, aviació...). Escalar el projecte a tot el món, segons Chory, podria reduir ens els propers anys entre un 20 i un 46% l’excés de CO 2 alliberat a l’atmosfera. L’objectiu de l’equip de recerca és poder-ho assajar en cultius en un futur.

Una solució a la crisi alimentària

“Les plantes són amigues silencioses, però les desconeixem i en passem de llarg, sense veure que els seus processos resultaran crucials en l’escenari climàtic actual”, reivindica Chory en declaracions a l’ARA. Reivindica la feina estratègica que li han presentat els investigadors del CRAG, bolcats en un projecte de desenvolupar plantes capaces de resistir entorns de sequera extrema com la que pot castigar moltes zones en el futur. “Hi haurà refugiats climàtics, hi haurà collites que no podran créixer i problemes per alimentar la població del món, per això és important desenvolupar les plantes de cara a aquest futur. No pel que està passant ara, sinó pel que passarà”, insisteix Chory.

La recerca en plantes resistents a la sequera que està duent a terme el CRAG, amb Ana Caño-Delgado i el seu equip al capdavant, ha rebut dos milions d’euros de finançament de la Unió Europea i sortirà del laboratori per assajar-se aviat en cereals en un hivernacle confinat. Caño-Delgado destaca que, gràcies a la contribució de científiques com Chory, la biotecnologia de les plantes -un camp de recerca sovint oblidat darrere de la biomedicina, per exemple- està guanyant volada. “Ella ha anat contra la tendència de centrar l’atenció en la ciència aplicada i no en la bàsica, i ha demostrat com d’essencial és aquesta segona”, apunta.

Figures com la de Joanne Chory han obert un món a noves fornades d’investigadors: “Jo volia fer biomedicina, però l’Ana Caño-Delgado em va convèncer per fer ciència en plantes”, reconeix una jove de l’equip. Caño-Delgado respon que ella mira de transmetre la mateixa passió que va rebre de la seva mestra quan va formar-se amb ella a Sant Diego durant tres anys. “Ella em va ensenyar una manera de veure la ciència i m’ha donat molts consells valuosos”.

Chory aprofita la trobada amb l’equip del CRAG per compartir algun d’aquests consells: “S’ha de tenir la pell dura per ser científic, perquè quan t’equivoquis tothom et culparà a tu, al recercador principal, i no parlaran de l’equip”. Amb 64 anys, i lluitant contra el Parkinson, Chory també reivindica la dificultat afegida de les dones investigadores: “En el nostre cas, l’impacte no només el reps tu, sinó totes les dones, una cosa que no passa quan qui s’equivoca és un home”.