Les restriccions als envasos es discutiran a la tardor

El Govern vol debatre fiscalitat i sistemes de reciclatge

¿Fins quan es podrà continuar introduint sense límit envasos de plàstic i embolcalls d’un sol ús al mercat català?; quina fiscalitat s’aplicarà per reduir-ne la generació o prioritzar alternatives amb materials més sostenibles?; ¿s’exploraran nous models de recollida per garantir unes quotes de reciclatge més altes d’aquests productes d’un sol ús? Les respostes a aquestes preguntes les ha de donar l’estratègia d’envasos que la Generalitat té pendent d’abordar i que vol començar a discutir amb experts i tots els actors implicats -fabricants, distribuïdors, entitats ecologistes- a partir del mes que ve, en una taula de treball que es constituirà al departament de Territori i Sostenibilitat, assegura a l’ARA el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost.

La taula debatrà una nova normativa per als envasos i embolcalls, un encàrrec que arriba als estats directament des de Brussel·les després de l’aprovació aquest any de la directiva de plàstics comunitària. El text dona tres anys -fins al 2021- als països perquè s’hi adaptin i compleixin les seves exigències: menys plàstic d’un sol ús, prohibició de productes com ara coberts i plats de plàstic i més eines per garantir que el fabricant es fa responsable del cost que tindrà tractar i reciclar tot el que introdueix al mercat, així com explorar sistemes més eficients per recuperar aquests envasos un cop utilitzats: com ara el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) que ja tenen alguns països i que el Govern vol analitzar i discutir si és viable.

Les entitats fa mesos que esperen que s’obri el debat i que se’ls doni veu. Inicialment això s’havia de fer en una comissió parlamentària que no s’ha arribat a concretar.

Entitats com Rezero insisteixen a la Generalitat que, paral·lelament al grup de treball, acceleri la nova llei de residus. Aquesta norma, que acumula un any de retard, està en fase inicial d’elaboració i el Govern confia tenir el text enllestit i entrar-lo al Parlament la primavera de l’any que ve.

“La futura llei de residus hi ajudarà, però ja es poden fer coses, com per exemple aplicar bonificacions a qui porti els seus propis envasos quan va a comprar o fer pagar al comprador quan en demani a la botiga, com ja passa amb les bosses de plàstic”, explica la coordinadora de campanyes de la plataforma Rezero, Marta Beltran. Més enllà de la creixent conscienciació dels ciutadans, o d’iniciatives que ja emprenen molts comerciants per reduir els envasos i embalatges d’un sol ús, cal una llei perquè aquestes pràctiques “es generalitzin”, sosté.

La portaveu de Rezero avisa que no es pot carregar tota la responsabilitat en els compradors, perquè molt sovint “no tenen alternativa” i, per tant, insisteix que la solució passa perquè la indústria es vegi forçada a fabricar d’una altra manera: “Que fomenti el granel i, si ha de ser amb envàs, que es pugui reciclar i assegurar que el plàstic final torni a tenir la mateixa funció”.

La responsabilitat del productor també ha de millorar, segons Beltran, per evitar que, com passa ara, “les arques públiques i els contribuents” paguin bona part de l’impacte econòmic d’aquests residus. “És una evidència que els productors, en el moment de posar un producte en circulació, han d’avaluar els costos que té, i el fet que hi hagi aquesta responsabilitat pot ajudar que no posin indiscriminadament envasos al mercat”, sosté l’experta.