17/03/2011

Abi

2 min
Abi

L'altre dia érem a casa veient el Sevilla Barça a la tele. Era la segona part i patíem molt. Érem al minut 82 i una mica més. Sevilla, 1, Barça, 1, que seria el resultat definitiu. De cop, vam veure que l'Éric Abidal, el lateral esquerre que tant ens agrada, anava per terra. Què havia passat? "Mans! Mans!", va dir algú de nosaltres. Potser vaig ser jo, que sempre parlo abans d'hora. Perquè l'Éric Abidal havia tret la pilota des de terra. Però no eren mans. Després vam veure l'acció repetida. No, no eren mans. L'Abidal s'havia menjat la gespa, havia lliscat com una carpa i havia tret la pilota amb el cap. Amb el cap des de terra estant. "L'ha tret amb el cap! L'ha tret amb el cap!", va dir algú de nosaltres, que tampoc no vaig ser jo. Jo vaig aplaudir. L'havia tret amb el cap. Quin fenomen futbolístic. Els dies següents, gràcies a internet, vaig entretenir-me a mirar un altre cop les imatges. Vaig escoltar la transmissió del moment per part de locutors de tot el món. Alguns reien. D'altres no es creien el que estaven veient.

Hi ha altres accions futbolístiques potser molt més espectaculars que aquesta, que recordarem sempre. Passades de gol, xilenes, jugades decisives que condicionen un resultat. Per exemple -per dir-ne una d'Abidal, també- el gol que va marcar (i que va ser, em sembla, el seu primer gol amb el Barça) la nit de Reis a San Mamés, contra l'Atlhètic de Bilbao. Just abans havia rebut un projectil a la cara, segurament se'n recorden, però això no el va deixar fora de combat, al contrari. L'endemà fins i tot vam trobar correcte que els diaris esportius titulessin: "Abidal ha estat el Rei Mag!". Però aquesta acció que els explicava, Abidal traient la pilota amb el cap des de terra, és espectacular per com explica la personalitat futbolera d'aquest jugador. Avui se'n va al quiròfan i volia desitjar-li molta sort.

stats