26/08/2020

Al president Bartomeu

2 min

Si ets el president d’un club que compta amb el millor jugador del món i vols passar a la història es tracta de no facilitar-li les coses perquè es quedi. Per exemple, si és amic i company del jugador Suárez –un dels més grans golejadors de l’equip, per cert– puteja’l i fes fora en Suárez de mala manera. Qualsevol altre directiu mediocre –no com tu– hauria fet el que fos perquè el millor jugador del món estigués còmode, i això inclouria pintar l’estadi d’estampat de tigre si ho insinués. Per sort tu no ets d’aquests i has fet fora Suárez amb una trucada –de l'entrenador– d’un minut.

Si el millor jugador del món t’envia un burofax per dir-te que se’n vol anar, posa-l'hi difícil tècnicament. Marxarà igual, però així tu semblaràs més mascle. És el que li cal al club.

El soci i el simpatitzant, davant la idea d’un Barça-Leganés a les tres del migdia, s’emociona i pensa: aniré al camp encara que no hi hagi Messi. No pateixis. L’amor al club ho pot tot. Te’n sortiràs.

En aquest sentit, intenta que la culpa sembli del jugador. Inicia el procés de degradació i digues que no estima el Barça. Els candidats a president –candidates, pel que sembla, no n’hi ha– són tots idiotes. Tira, tira.

Qualsevol altre directiu, davant del que sembla una catàstrofe mundial, dimitiria a l’instant i, com a Black mirror, oferiria fornicar amb un garrí a la tele en prime time per salvar el que més estima si calgués. Tu no ho has de fer. Encara pots aspirar a la reelecció a les eleccions del 2027. L’eslògan de campanya pot ser: “Tornem-hi que no ha estat res”.

El Cirque du Soleil va fer un espectacle sobre Messi, però això no té gaire importància, perquè és un desagraït que no et comprèn. Pensa que als despatxos de les companyies de teatre musical més importants ja es parla de fer Barto, el musical, en homenatge al teu llegat. Ànims.

stats