TOVALLONS NEGRES

Asfíxia

Liquiden l’estat de dret, el dret a la dissidència, a protestar. Així volen que ens quedem a Espanya

“Jamás en su opinión hubo violencia, de manera que los daños causados, los cortes de carreteras no eran más que una legítima expresión...”, diu el fiscal fent-se l’irònic. Talls de carreteres. Li semblen rebel·lió els talls de carreteres. “El procesado Junqueras es el líder principal”, diu el fiscal. Esclar, perquè Carles Puigdemont, el president, ara és lliure a Europa. “Hubo violencia física, la hubo, hubo violència compulsiva”, diu el fiscal. Compulsiva. Quina bogeria. Però és un home que mana i que ningú no li pot qüestionar la conducta. Més amunt ja no hi ha ningú. “Fue un golpe de estado”, diu el fiscal. No ha servit de res veure els vídeos de la policia pegant a gent pacífica. No ha servit de res preguntar pels danys en el mobiliari, inexistents; ensenyar manifestacions dels 'armilles grogues', molt més violentes; preguntar per quants danys van patir els policies, escassos. No ha servit de res la defensa, les proves, de res, perquè ells ho duien al cap, és rebel·lió, i no s’han mogut d’aquí, no poden, Espanya és massa fràgil, està massa mal cosida, som massa gent els que no ens en sentim part. “El rey tuvo que pronunciar el tres de octubre un discurso de enorme calado”, diu el fiscal. Sí, aquell discurs que va expulsar més de dos milions de súbdits que no li reconeixen cap autoritat si no és per força, com per força va ser col·locat el seu pare pel dictador Francisco Franco. Ho repetirem tants cops com calgui, això. “No hace falta armas ni militares, ni que la violencia sea grave”, diu el fiscal. Fantàstic. Llavors, tot és violència, el que calgui, el que els calgui. “La movilización popular és una de las armas imprescindibles para este proceso”, diu el fiscal. Liquiden, doncs, l’estat de dret, el dret a la dissidència, a protestar. Així volen que ens quedem a Espanya. Muts i a la gàbia. “Como si fuera una crónica de una rebelión anunciada”, diu finalment també. Dels clixés, ni en un cas així, no ens lliurem.