Publicitat
Publicitat

‘Cañí ambition world tour’

En un article d’ahir a El Mundo llegim aquest titular (tradueixo): “Per què les grans gires escullen Barcelona i no Madrid?” I a continuació el subtítol (tradueixo també): “Aquest 2015 la capital catalana s’ho emporta tot: quatre concerts d’U2 a l’octubre, l’única actuació de Madonna a Espanya al novembre... I no és un moviment anticentralista”. Aclarit això del moviment anticentralista -que està per demostrar però que, mare meva, seria horripilesc-, l’autor del text es dedica a desgranar les causes de l’anomalia. Perquè ho veu com una anomalia. Que si Barcelona queda més a prop a d’altres ciutats europees, que si el Sant Jordi és més gran...

Els partits polítics favorables a la tercera via, a la confederació eco-hispànico-autonòmica i al “units i asfixiats” han de tenir en compte la baguet que s’hi dóna, a Espanya. Madrid és la capital. Sempre ho ha tingut tot. I ho ha de seguir tenint tot. Si alguna província es despenja fent alguna cosa bé, que sigui cultivant calçots. Perquè qualsevol cosa que de veritat competeixi amb la veritable Espanya, que és Madrid, ha de ser asfaltada pel bé de la nació. Van fer-ho amb la llei de la pobresa energètica. Ens la van prohibir, perquè ells no en pensen fer cap i els nostres pobres no poden estar millor que els seus. Es pregunten com és que Madonna ve a Barcelona i no a Madrid (no es pregunten, per exemple, com és que Madonna va a Barcelona i no a Bilbao) i conclouen que és perquè li quedem més a prop d’altres ciutats (París, per exemple, que també està molt centrada). I no dubteu -feu-me cas- que també es pregunten com és que a Catalunya hi ha dos tres estrelles Michelin i a Madrid (ara) només un. No dubteu que es pregunten fins quan un restaurant català i no madrileny serà el segon del món de la guia Restaurant. I no dubteu que no només s’ho pregunten.

Riure, malgrat tot