Cap dels prodigis que anunciaven...

Res del que preveien els ha sortit com volien. Potser s’esperaven que en aquella manifestació a Barcelona contra el terrorisme a la qual Felip VI va assistir (la Soraya es va trobar malament) hi hauria aplaudiments i visques a la monarquia i s’acabaria per sempre la idea de voler-se independitzar. Però els Mossos van acabar amb els terroristes i els diaris internacionals van lloar-los. La manifestació va acabar amb escridassada al rei. Ara sabem que el cervell dels atemptats tenia contactes amb la policia espanyola.

Potser s’esperaven, també, que no votaríem l’1 d’octubre, perquè la policia espanyola trobaria les urnes. Ara sabem, perquè ho ha explicat l’Albano Dante Fachin, que Pablo Iglesias li va dir: “Preguem perquè no hi hagi referèndum”. Però hi va haver referèndum perquè la societat civil, el poble, va aconseguir amagar les urnes i portar-les miraculosament als col·legis. I tots vam protegir amb el nostre cos i la nostra sang aquella votació. Van treure el rei a fer un discurs que ens inculpava i aquell dia van separar definitivament les generacions que venen de la idea d’una Espanya unida.

Llavors van muntar una mani espanyolista, reforçada amb tot de gent vinguda de fora, i es van creure que un Vargas Llosa dient “Forradel” davant d’un micro els faria guanyadors. Van tancar a la presó dos activistes i dos polítics, tots ells pacífics, i ens van fer entendre la idea de la por, causada per la repressió indiscriminada. Van presumir de la no separació de poders. Van aplicar-nos l’article 155 i no van entrar a la tele i a la ràdio pel què diran. Van convocar eleccions, van fer la campanya electoral més cara de la història. I els sobiranistes van obtenir la majoria.

L’única cosa que han aconseguit mentre mantenen els nostres a la presó injustament és robar-nos la ironia. Per això sí que els hem de felicitar.