Compartir

Edgar Morera té un blog de llibres, cine, teatre i música, perquè, com sol dir amb el somriure de qui viu en un estat d'ironia permanent, "a ell li agraden els llibres, el cine, el teatre i la música, malgrat que, per culpa d'això, hagi de tractar amb escriptors, cineastes, actors i músics". Cada cop que publica una nova entrada al blog, li escriu un tuit directe a l'autor en qüestió. Amb les noves tecnologies és fàcil. Si fa una glossa de Torrente, pot passar que Santiago Segura el repiuli i que la cap de premsa el convidi a l'estrena. I s'hi pot fer una foto friqui per al Facebook.

Quan rep l'últim llibre d'en Miquel Polls (li envien totes les novetats) publica un joc literari. Ell l'admira molt, en Polls. Com que en Polls deixa un conte inacabat, ell, en Morera, decideix acabar-lo. Ho fa seguint l'estil d'en Polls, que -potser perquè sempre ha tingut facilitat per escriure- li sembla molt fàcil d'imitar. El penja i en fa un tuit amb l'enllaç. Però en Polls no diu res. No li ha agradat? Impossible. És molt enginyós. No el deu haver vist.

Al cap de dos dies li envia un tuit directe. "¿Has vist el final del teu conte que he penjat al meu blog?" En Polls li contesta. "No m'agrada que ningú pengi contes meus a internet". En Morera envermelleix d'ira. Què s'ha pensat? Envia whatsapps a les amigues amb un resum de la situació. Totes hi estan d'acord. En Polls és un cregut i és un imbècil i només mira la pasta, no l'art. A sobre que en Morera li fa propaganda... "Em sap greu que a diferència dels escriptors de veritat estiguis tan preocupat pels teus drets d'autor i tan poc per la literatura", piula en Morera. Però en Polls no li contesta.

Ara en Morera està escrivint un nou post per al blog. Explica que és una pena que els escriptors d'avui (i també els músics, ho diu per experiència) s'ofenguin tant quan algú com ell els fa propaganda compartint les coses que han escrit. I que, sincerament, tampoc no són tan bones.