DONCS MIREU, SÍ. Don Francisco Pérez de los Cobos, president del Tribunal Constitucional (aquesta institució que treballa, en exclusiva, per Catalunya), ha militat al Partit Popular. Però té coartada. Si bé l'article 159.4 diu que els membres del Tribunal Constitucional no poden ser directius d'un partit polític o d'un sindicat, no diu res de ser-ne militant. Ahà! I de tota manera ser-ne militant estaria prohibit si en Pérez de los Cobos fos membre del Poder Judicial, però el Constitucional no hi pertany. Ahà. I resulta, a més a més, que hi ha una llei que prohibeix als jutges ser d'un partit polític, sí. Però és que en Pérez de los Cobos no n'és, de jutge. És Catedrático del Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social. Per tant, és d'allò més legal que aquest home, que ha militat al PP, dictamini, amb el cor a la mà, si s'ha d'autoritzar o no, per exemple, el dret a decidir. Impaciento. No em queden ungles. Quins nervis. Quina emoció. Què en dirà?

Quan els pares de la Constitució, benaurats siguin, van redactar el sagrat document (pensem que, al costat de la Constitució, les taules de la llei de Moisès són un vulgar PDF de les Cinquanta ombres d'en Grey ) van decidir que era just que els jutges no militessin a cap partit. M'emociona que amb això en tinguessin prou, com si s'hagués de tenir el carnet, per ser afí a unes idees o unes altres. Per tant, com que la Constitució és inamovible i els que manen hi posaran sempre els col·leguis perquè tombin els Estatuts que els convingui, jo faria un Joan Pau II, que és la figura literària que consisteix a prendre's al peu de la lletra el títol d'un dels seus últims llibres: Aixequeu-vos, anem!